Primer dissabte de mes i toca fer Camí de Sant Jaume. De guia, la Núria Boltà, autora del llibre ‘El mil·lenari camí de Sant Jaume pel curs del riu Segre’: qui millor? Ara el grup s’endinsa a l’Alt Urgell

Som-hi, al Camí!
De moment, som un grup que camina, amb perspectives d’esdevenir associació més d’hora que tard. Som un grupet no molt gran, no d’aquells que uns van tres-cents metres endavant, sinó molt compacte. I tampoc no es tracta de fer quilòmetres per fer, sinó de gaudir de tot el patrimoni que la ruta ofereix, no debades és una ruta mil·lenària. 

Associació?
Sí, és la idea, i a curt termini, com deia, els tràmits estan avançats, i a la federació catalana ens estan esperant. Serem l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume pel Segre. De moment, de Cerdanya. Tenim la seu a l’Ajuntament de Ger, que ens ajuda. 

Algú de l’Alt Urgell se us ha colat.
Tothom és benvingut, per descomptat, i ja ens agradaria que en les properes etapes se’ns afegissin més alturgellencs. Més encara, ja ens agradaria que fossin tants que es decidissin a crear la seva pròpia associació, per tenir cura del Camí, que el coneguin bé, se’l facin seu, el gaudeixin i en tinguin cura. 

Amén.
Fixa’t que ara que s’intenta evitar això del turisme de masses, que és anar tots com borregos, una ruta com aquesta és un atractiu a promoure. És una manera d’atansar-se al territori, de conèixer Catalunya, en aquest cas resseguint el riu més llarg. 

Amb tot el patrimoni a banda i banda. 
Visitem les ermites, per descomptat, les esglésies sota l’advocació de Sant Jaume. Però també visitem els pobles i  hem visitat museus com el de les llanes i el de l’acordió d’Arsèguel. O el de la vinya i el vi de Pont de Bar, un petit museu preciós i no tan conegut com es mereixeria, que explica tota la història de quan aquesta era una comarca vinícola. I en l’última etapa vam estar al Diocesà. Tant de bo haguéssim tingut temps de visitar altres equipaments de la ciutat. 

No podem arribar a tot. 
En la propera etapa anirem cap a Arfa, on visitarem el pou de gel. Després espero que passarem pel museu dels raiers, a Coll de Nargó, la Dinosfera... i després ja cap a la Noguera i el Segrià. Tenim caminades per a un llarg temps, que fem etapes curtes. 
De pas, van actuant com una mena de vigilants del Camí. 
Sí, anem comprovant que està la senyalització a lloc. En algun lloc falta alguna petxina, que se l’ha endut algú de record o algun brètol l’ha fet malbé.  

I l’estat mateix del recorregut. 
Jo faig l’etapa uns dies abans d’anar amb el grup, per comprovar per exemple que no hi ha obstacles al camí. El mal temps havia tombat alguns arbres de ribera, per exemple. He de dir que els ho vaig comunicar al Consell Comarcal de l’Alt Urgell i sempre han vingut a arranjar-ho abans que passéssim. S’han portat molt bé. Vull agrair-ho a la tècnica de turisme, la Montse Ripoll. Oi que ens queixem quan una cosa no es fa bé? Doncs també hem de ser agraïts quan es fan les coses, i en ella sempre hem trobat molta complicitat. 

Dit queda. Està ben senyalitzat?
Fins ara sí que hem trobat que està senyalitzat amb les petxines. Arribaran fins als Pontarrons, que jo sàpiga. A partir d’aquell punt crec que ja no està senyalitzat com a Camí de Sant Jaume, sinó que haurem d’anar resseguint les marques de rutes d’excursió, diguem-ne. El nostre objectiu seria també aconseguir que tot el Camí estigui senyalitzat com a tal. 

Repetim que tothom és benvingut?
Sí, sí, tenim els braços oberts per a qui vulgui caminar amb nosaltres. Repeteixo que no es tracta de fer quilòmetres, que anem a poc a poc i entretenint-nos molt en tot el que ofereix. 

El Camí té potencial, oi?
I tant! És un bon instrument per al desenvolupament d’un turisme més sostenible. Encara que alguns tinguin el prejudici que no atreu gent que gasta molt. Crec que és un error. Als llocs on han apostat pel Camí n’estan encantats. Seria interessant que ens hi bolquéssim, encara que anem molt enrere respecte d’altres zones.