“Els nens han d’aprendre lliçons, per no fer el ruc la pròxima vegada”

Sense embuts, per si algú en dubtava: ‘Todos manipulados. Tú y yo incluidos’. És el llibre més recent d’Omar el Bachiri. Psicòleg, conferenciant i encampadà d’adopció. Es presenta just aquesta tarda a l’Fnac.

‘Todos manipulados’. No ho dubtem. I qui ens ho fa?
La manipulació es fa per aconseguir objectius personals. Potser de manera subtil o no tant. Un nen quan plora vol atreure l’atenció dels pares. Si no li posen límits, en un temps es pot convertir en un tirà. I hi ha pares frustrats que forcen els nens per projectar-se ells, per exemple a fer una carrera en concret. 

Ara que diu: a un grup de xavals, Renfe els va deixar a terra pel seu comportament. Massa expeditiu?
No ho havia vist, però jo ho veig perfecte, molt ben fet, s’han de seguir unes normes i si no, fora. Els nens han d’aprendre lliçons, i la pròxima vegada no faran més el ruc. 

Com els del comiat de solter que van provocar un retard a l’AVE.
Doncs que paguin ells la compensació a la resta dels viatgers, oi? 

Té a veure amb el llibre?
Tal qual. Es manipula de dues formes: amb la por de perdre drets i amb l’alegria de guanyar-los. Si no fas el que jo vull, no t’estimo; si ho fas, t’adoro. O quan els nens fan allò de “la mama m’ho permet i tu no”, o a l’inrevés. Pura manipulació. 

Com aprenen? Assaig i error?
Ho claves. Assaig i error, i si cola, cola. 

Per què cola? 
Els pares tenim por a perdre l’amor incondicional de la criatura i per això no s’imposen límits. Com li passa a la dona maltractada, que interpreta que una bufetada significa amor, quan no és més que agressió. Es malinterpreta perquè hi ha una mancança emocional. 

Les mares d’abans es treien la sabatilla... i les estimem molt. 
Ara un nen té massa drets i poques obligacions. És l’amo del món. Pot fer el que vulgui i ningú no li pot dir res? Si el renyes és violència? El nen ho sap i n’abusa. 

Se li tiraran a sobre altres educadors. Hi ha altres perspectives. 
I no funcionen. Agafem l’estadística i ho comprovarem. Estem en una societat massa permissiva, sense normes a seguir. Agafa un diari, ves a un col·legi, i veuràs que els nanos són massa agressius. Això vol dir que l’educació està mal encaminada. Com pot ser que un crio d’onze anys contesti malament a un professor? Tots som amics? El pare és amic del fill? El professor, amic de l’alumne? És confús per al nen.

Qui més ens manipula?
El poder, és clar. Per controlar la situació. Com va passar amb la pandèmia: si no et vacunes, pots matar els pares i avis; o no pots anar al cine o al bar. Al final et vacunes perquè et deixin en pau. Ara passa amb la despesa de llum. Estic a casa estalviant calefacció i tu subvenciones el cotxe elèctric o tu organitzes un partit de futbol de nit?

La publicitat, ens recorda. 
Et creen una necessitat que no tens. M’endeuto per comprar un Mercedes perquè així semblaré més elegant, tindré més estatus. L’estan manipulant. 

Perdoni, vostè no inventa la roda, però per què ens ho deixem fer?
Per la nostra insatisfacció personal i perquè som massa còmodes i no volem pensar, plantejar-nos per què em fan arribar una informació. Em poso crema perquè em diuen que em veuré més jove. 

Assumeixo que és cert. Què fem?
Et vols creure aquesta mentida. Has de ser crítica, analitzar-ho tot abans d’actuar, pensar-ho bé. Val la pena endeutar-me per comprar una mercaderia?

Els mitjans: el dolent de la pel·lícula. 
Sí, és clar, els grans manipuladors. Però a vosaltres mateixos us manipulen per difondre certes informacions, oi? 

Veig que hi ha poca escapatòria. 
Tots manipulats, sí. També hi ha la manipulació de parella, la pressió de grup, social... Directa o indirecta. Has d’estar a l’aguait.