Apuntin cita, pares recents i, especialment, els primerencs: el dia 19 al Roc Blanc, Paula Mulet (de l’empresa Criand, un projecte de tres llevadores) farà un taller sobre primers auxilis en pediatria
Els pares de nadons, sobretot els primerencs són gent espantadissa, diríem. Ja s’entén.
Ui, sí, realment aquests tallers solen tenir molta assistència, perquè els pares tenen molta por amb els nounats i en moments en què comencen amb l’alimentació complementària. Cal orientar-los
S’ho deu trobar constantment.
Molt, molt: al matí ve la llevadora, però a la tarda van a urgències. Es preocupen per coses com que les mans les tenen blaves, però la cianosi a les extremitats se’ls ha d’explicar que és normal que els nadons tinguin les mans i els peuets freds, pel tema de la circulació. Són exemples de cosetes per les quals podem evitar anar a urgències.
Les pors més habituals?
Un nadó de menys de tres mesos si té febre, sí o sí ha d’anar al metge, però no sabem diferenciar una febrícula d’una febre, que és a partir de 38 graus. És un aspecte que tractem molt als tallers de primers auxilis, perquè és molt habitual. En nounats és molt important saber d’on ve la febre, perquè el seu sistema immunitari no està gaire molt actiu, per així dir-ho.
És clar.
I no estan vacunats fins als dos mesos. Tot i que ara, pel tema de les bronquitis, s’està posant la vacuna de l’VRS abans de donar-los l’alta, i així s’ha vist que hi ha hagut una disminució d’ingressos hospitalaris per aquest virus.
Que és...
Virus respiratori sincicial, un virus molt comú en els petits, i fan ingressos hospitalaris per bronquiolitis. Aleshores se’ls administra aquests anticossos, no és una vacuna exactament, i els protegeix durant els mesos d’hivern, quan circula el virus.
Altres preocupacions reiterades?
Als pares els alarma molt el tema del melic, també, quan sagna una mica. Però és només perquè toca el bolquer. Només és preocupant si supura.
Interessant de diferenciar.
També parlem molt sobre els ennuegaments, les al·lèrgies, els accidents domèstics... Expliquem com fer una farmaciola bàsica o com fer rentats nasals.
L’ennuegament: el terror.
Expliquem com fer reanimacions i, respecte de l’ennuegament, com fer la maniobra de Heimlich, que hauríem de saber fer tots. I ja no sols per als petits. És que vas a altres països i sap fer-ho tota la població, grans i petits.
En un moment de tants nervis...
Sí, la qüestió és que sàpiguen mantenir la calma. Per això el taller és també participatiu, per posar en pràctica el que pugui explicar en teoria. També els comparteixo la presentació perquè a casa ho refresquin, perquè ho parlin amb altres cuidadors del nen. Al taller tot es veu molt clar, però després...
Estem molt poc preparats?
Sí, sí, ja deia, saber fer reanimacions no estaria de més. Pots salvar una vida amb dues cosetes molt bàsiques.
Oferiu el taller des de Criand.
Sí, ara és una empresa que formem tres llevadores, s’ha anat reestructurant, canviant una mica de mans. Ens ocupem de tot el que envolta la maternitat, el part, l’embaràs. Fem classes de preparació al part, incloent-hi la família, el pare sobretot.
Posa’m l’epiduraaaaaal!
Vaja, vaja, és que arribar als quatre centímetres és molt difícil. S’ha de fer un treball molt mental amb el suport de la parella, que té un paper molt important en tot el procés.
Ho suporten bé?
A mi encara no se me n’ha desmaiat ningú.
Això de portar algú al món ha canviat moltíssim.
Estem fent uns parts que respecten molt la decisió de la dona, com vol fer-ho. Hi ha un document, el pla de part, on diuen com els agradaria. Algunes volen un mirall per veure l’expulsiu, per exemple. Ara bé, ment oberta. Els demanem que confiïn en el personal sanitari, que es parla molt de violència obstètrica i tot plegat: nosaltres no volem fer mal a ningú.