L'Observatori Europeu Austral celebra 60 anys liderant la recerca astronòmica amb telescopis terrestres i esperant l'arribada de la joia de la corona: l'ELT.

El 5 d’octubre del 1962, cinc països europeus, Alemanya, Bèlgica, França Països-Baixos i Suècia, acordaven començar a col·laborar en matèria de recerca astronomia i construir observatori astronòmic pioner en l’hemisferi sud, fins aleshores inaccessible als investigadors d’aquests països. La idea havia sorgit de Walter Baade i Jan Oort, el juny del 1953, quan van organitzar una trobada a l’observatori de Leiden amb altres col·legues europeus interessats a poder observar els nombrosos objectes d’interès que sols es poden veure al sud de l’equador. Sis mesos després, una carta signada pels més eminents astrònoms de 6 països europeus, la declaració de Leiden, formalitzava la demanda cap als seus governs respectius, que va tardar 8 anys a fer-se realitat, excepte pel Regne Unit, que va tardar 40 anys més a unir-se al projecte.

L’Observatori Europeu Austral, coneguda com a ESO, va començar a funcionar formalment l’1 de novembre del 1962, amb la designació de l’alemany Otto Heckmann, un dels firmants de la declaració de Leiden, com a primer director general. Però no va ser fins al 1966 que el primer telescopi d’1 metre de diàmetre de l’ESO va veure la llum a Xile, en el cim de la Silla, un cop descartada la possibilitat de fer-lo a Sud-àfrica com inicialment planejat, per la situació de l’apartheid.

Des d’aleshores l’ESO no ha parat de créixer. S’han anat sumant països a l’organització, ara amb 16 estats membres, el darrer la República d’Irlanda incorporat el 2018, i dos estats col·laboradors, Hongria i Austràlia. I també ha anat sumant més i més potents telescopis. En l’actualitat l’ESO disposa o gestiona vuit grans telescopis. Entre ells els 4 telescopis de vuit metres del Very Large Telescope (VLT) que combinats formen el telescopi terrestre més potent del món. A més està construint el primer telescopi amb un mirall de gairebé 40 metres de diàmetre, l’Extremely Large Telescope (ELT), que estarà acabat el 2027. També participa, junt amb els EUA, Japó i Taiwan, en l’Atacama Large Millimeter Array (ALMA), situat al pla de Chajnantor a més de 5.000 metres d’altitud, el radiotelescopi més potent del món amb les seves 66 antenes que poden funcionar conjuntament mitjançant interferometria.

L’ESO ha plantejat grans desafiaments a nivell d’enginyeria i de tecnologia, com en la construcció del VLT, de l’ELT o ALMA i dels instruments que hi operen. Però també ha estat pioner en el desenvolupament de noves tècniques d’observació astronòmica que han estat copiades per la resta d’observatoris arreu del món. El New Technology Telescope va utilitzar òptica adaptativa per primer cop, amb petits pistons que deformaven el mirall del telescopi per corregir les deformacions naturals de les imatges produïdes per l’atmosfera terrestre, mesurades en temps real gràcies a estel artificial creat per un làser de gran potència. El VLT permet combinar, mitjançant tècniques interferomètriques, les imatges dels 4 telescopis per obtenir una millor resolució angular i observar objectes amb més precisió.

Amb aquesta ambició d’explorar els límits del que és tècnicament possible, l’ESO ha estat, des dels seus inicis, a la punta de la recerca astronòmica i ha contribuït decisivament al coneixement del nostre univers gràcies als descobriments que s’hi han fet. La primera imatge d’un forat negre, la primera imatge d’un exoplaneta o el descobriment que l’expansió de l’Univers s’accelera, entre molts altres, s’han fet amb telescopis o amb les dades obtingudes pels telescopis de l’ESO.

Ara, després de 60 anys, l’ESO vol seguir liderant la recerca i dinamitzant l’enginyeria europea amb la construcció del ELT al cim del Cerro Armazones, amb un cost d’1,15 mil milions d’Euros que, gairebé la seva totalitat, van cap a les empreses europees que participen en la construcció. Amb els peus a la terra i aquest nou ull cap al cel, l’ESO espera poder ser capaç de rivalitzar amb el Telescopi Espacial James Webb i ajudar a respondre a algunes de les qüestions fonamentals de la ciència, com ara l’existència d’altres planetes fora del nostre sistema solar que podrien sustentar la vida o els orígens, l’evolució i el destí final que tindrà el nostre Univers. Moltes felicitats i per molts anys més ESO!