Descoberta el 1746 per l’astrònom suís Jean-Philippe de Cheseaux, la nebulosa de l’Àliga és una de les regions de formació estel·lar més actives del nostre univers pròxim. Es tracta d’un cúmul obert relativament jove, amb una edat estimada d’entre 1 i 2 milions d’anys i que es troba a uns 6.500 anys llum de distància en la direcció de la constel·lació de la Serp. La regió és una barreja densa de gas, majoritàriament hidrogen molecular, amb una gran quantitat de pols que enfosqueix de forma característica la seva part central. Aquesta composició de gas i pols és l’entorn perfecte perquè es produeixi el miracle del col·lapse gravitacional de grans núvols de gas, que en concentrar-se i comprimir-se augmenten la temperatura fins a provocar, en el seu centre, un seguit de reaccions de fusió termonuclear que anuncien el naixement d’un nou estel.
A principis del 1995, el Telescopi Espacial Hubble va obtenir un seguit d’imatges de la zona central de la nebulosa de l’Àliga, amb la càmera Wide Field Planetary Camera 2, que van esdevenir icòniques gairebé a l’instant, gràcies a la seva gran bellesa i plasticitat. Les extenses protuberàncies tridimensionals en forma de gegantescos dits van inspirar el nom amb el qual la NASA va batejar aquesta zona: els Pilars de la Creació. Aquestes figures estan produïdes per glòbuls gasosos en evaporació, regions on el gas i la pols són molt més densos i calents, que propicien el naixement dels nous estels i a la vegada impedeixen al gas al seu exterior ser ionitzat per la intensa emissió de raigs ultravioleta que es produeix en el seu cor.
Les imatges del Hubble del 1995 van permetre d’observar amb detall, per primer cop, aquestes formacions i entendre les diverses etapes que porten a la formació de nous estels. També van permetre a la NASA de difondre arreu del món la feina del Hubble, mitjançant tota mena de suports en els quals els Pilars de la Creació van quedar plasmats. De postals a pòsters passant per tasses i samarretes, els Pilars van esdevenir una de les imatges astronòmiques més reproduïdes de la història i ha sigut utilitzada fins i tot al cinema, com en el pròleg inicial de la pel·lícula Contact, basada en la novel·la de Carl Sagan, protagonitzada per Jodie Foster i dirigida per Robert Zemeckis.
El 2014, per celebrar els 25 anys del Hubble, la NASA va revisitar la regió amb la nova càmera Wide Field Camera 3, que va permetre oferir una visió amb encara més detalls sobre els Pilars. Ara amb el nou Telescopi Espacial James Webb, s’ha tornat a observar, aquest cop, però, amb instruments que obtenen imatges en l’infraroig pròxim i mitjà. Les estrelles acabades de formar són aquest cop les protagonistes, en forma d’orbs multicolors que omplen el fons d’aquesta nova imatge, ja que l’infraroig permet travessar bona part de la pols que bloquejava les vistes del Hubble.
Les línies ondulades visibles a les vores d’alguns pilars provenen dels efectes de les ejeccions d’estels que encara s’estan formant dins del gas i de la pols. Les estrelles joves llancen periòdicament jets supersònics que xoquen contra els núvols de material més dens, com són aquests pilars gruixuts. Això també ocasiona ones de xoc que poden formar patrons ondulats a la manera d’un vaixell quan es desplaça per l’aigua. La resplendor carmesí al cim dels Pilars prové de les molècules d’hidrogen d’alta energia que són el resultat dels jets i de les ones de xoc, provocant un efecte de palpitació molt visible en la imatge del Webb. S’estima que aquests estels joves tenen només uns pocs centenars de milers d’anys, alguns potser fins i tot menys.
Les noves imatges dels Pilars de la Creació obtingudes pel James Webb ens ofereixen una vista molt més completa del que passa en aquesta incubadora gegant d’estels nou-nats, de més de 3 anys llum de diàmetre, tot i guardant o fins i tot millorant les característiques que van fer de la imatge original un èxit popular. Així, si ara els equips científics estan ja segurament estudiant-les amb detall per extreure’n tot el suc de coneixement, no seria d’estranyar que novament, els Pilars vistos pel Webb siguin elegits per il·lustrar múltiples nous productes de marxandatge i rendibilitzar els  milions que ha costat el nou telescopi. Jo, en tot cas, necessito una nova samarreta.