“Els pobles celtes, els nòmades de Sibèria, bevien saba de bedoll”

L’Ànima del bosc comercialitza saba de bedoll, substància amb propietats interessants per a la salut, defensa Laurence Gassot, que està darrere del projecte. Forma part, explica, de l’associació de productes d’Andorra 

L’ànima del bosc?
L’objectiu és desenvolupar un projecte amb la natura d’Andorra a la base. Soc naturòpata de formació i treballo amb les plantes. Així vaig iniciar la collita de la saba de bedoll als boscos d’Ordino. 

Per què la saba de bedoll?
Té propietats medicinals molt interessants. S’ha de recollir i prendre a la primavera, jo no la conservo, no la fermento, així que només la tinc durant dos mesos, des de mitjans de març fins a mitjans de maig. 

Quines propietats?
És un fantàstic depuratiu per als ronyons, per exemple. Ajuda a eliminar els càlculs renals i fa baixar els nivells d’àcid úric, que provoca la gota. Coneixeu aquesta malaltia?

Molt dolorosa, diuen. 
Sí, sí. Doncs la saba ajuda a baixar l’àcid úric i depura l’organisme a la primavera, ajuda a desfer-se de tot allò que es va acumulant durant l’hivern. També ajuda en cas de dolors articulars perquè a la saba hi ha molècules, àcid acetilsalicílic, que és la base de l’aspirina.  

Caram.
També és antioxidant i, al mateix temps, remineralitza l’organisme. Té oligoelements, enzims...  Per a la digestió, per a la microbiota intestinal, resulta molt interessant. I sabeu qui la utilitzava molt? Els pobles celtes. 

Coneixements antics, doncs. 
Sí, sí. A Àsia o a la Sibèria també, entre els pobles nòmades s’han trobat traces que demostren que la utilitzaven com a beguda durant la primavera. Quan es desplaçaven amb els ramats, hi ha restes que permeten veure que s’aturaven on hi havia bedolls per consumir-ne la saba. 

Els avantpassats eren llestos.  
Sí, són coneixements molt antics. Però l’ús està més estès a Rússia, per exemple, o a Finlàndia. En general, a tot el nord d’Europa. Mireu fins a quin punt: fins i tot el bedoll està molt present als relats tradicionals, al folklore mil·lenari. 

Per aquí, no gaire, en canvi.  
No, no, és clar. De fet, per aquí n’hi ha menys, de bedolls. En canvi, a Andorra sí està present. És un arbre primerenc, vull dir que és el primer que surt en zones destruïdes, per exemple per una allau. És el primer que recolonitza. 

Ah, sí? 
Sí, a Andorra el trobem sobretot en els canals de les allaus. 

I com fa la recollida de la saba?
Faig un petit forat a l’escorça i col·loco un vial que la recull en una bombona de plàstic. Ha de ser a l’abric de l’aire, és a dir, ben tancat. La recullo cada matí i l’envaso. S’ha de conservar a menys de quatre graus i la venc directament als particulars o a través de socis comercials. A partir d’enguany també l’exporto a França en paquets isotèrmics. 

Pateixen els arbres? 
No, en absolut. L’arbre produeix dos-cents litres de saba cada dia i nosaltres només en recollim cinc. Després reparem el foradet per evitar que entrin bacteris. Amb fusta i argila, per protegir-lo. Posteriorment l’arbre mateix refà l’escorça. 

En quants arbres treballa?
En la segona temporada vam utilitzar entre quinze i vint exemplars, no més. Durant aquests dos mesos vam recollir uns 600 litres de saba. 

Treballa altres substàncies?
He desenvolupat una petita gamma, sí, de gemmoteràpia, amb maceracions de plantes joves i brots. Dent de lleó, flor de saüc, herba de Sant Joan...

I vostè... 
Fa més de trenta anys que visc a Andorra. Tenia una empresa d’importació de roba esportiva però volia fer una volta a la meva vida i em vaig formar en naturopatia durant tres anys, també en nutrició, dos anys més. Volia treballar amb algun producte d’Andorra. Et voilà.