Diàriament rebem missatges que ens traslladen la idea que tan sols perseguint els nostres somnis i aconseguint els nostres objectius trobarem la felicitat.

Somnis per complir, fites per assolir... diàriament rebem múltiples missatges que ens traslladen la idea que tan sols perseguint els nostres somnis o aconseguint els nostres objectius trobarem la felicitat absoluta. Tanmateix, aquesta creença causa que moltes persones se sentin frustrades per no obtenir-la. Ser feliç queda lluny i, per tant, centrem els nostres esforços en la consecució del resultat obviant el camí a travessar. L’èxit s’escapa del nostre control deixant així, un gran anhel per ser feliços i una desesperança que genera una visió encara més distorsionada, utòpica i poc realista del  que es considera ser feliç.

I doncs, què entenem per felicitat? Al llarg de la història, la cerca de la felicitat ha intrigat filòsofs i psicòlegs donat que, més enllà del caràcter subjectiu, sembla ser un desig universal que genera un gran impacte en el benestar emocional i psicològic. Així doncs, com podem definir la felicitat? Acostumem a definir-la com un cúmul d’emocions i d’experiències positives que, mantingudes en el temps, generen benestar tant físic com psicològic, però ben segur que si demanes a cinc persones diferents què és la felicitat, obtindràs cinc respostes diferents, ja que no existeix una definició absoluta, sinó diversos conceptes o idees que l’aproximen. És, per tant, un constructe difícil de determinar.

I doncs, com pot ser que un constructe tan abstracte es converteixi en un objectiu tan desitjat? Tenim clar que ens és difícil definir-la, però, paradoxalment, tothom anhela tenir-la fins al punt de ser una autèntica prioritat en l’ésser humà. Però, per què la considerem una prioritat tan essencial? En primer lloc, per motius de supervivència i d’adaptació, l’ésser humà cerca constantment el benestar i l’adaptació exitosa a un entorn determinat, ja que d’aquesta manera augmenta les possibilitats de supervivència i de reproducció. Ben cert és que la felicitat ens aporta aquesta sensació de benestar, ja que la producció de serotonina, oxitocina, dopamina i endorfina generen múltiples efectes beneficiosos sobre l’organisme: enforteix el sistema immunitari, augmenta la capacitat de resolució de conflictes, millora el nostre rendiment, ens protegeix de l’estrès, ajuda a prevenir l’envelliment, ajuda a mantenir i enfortir les connexions socials i relacions significatives... Els efectes resultants són tan beneficiosos que l’acabem idealitzant i per tant obsessionant-nos en la seva consecució.

D’altra banda, al llarg de la vida, la nostra ment es va estructurant a través de diverses afirmacions que construïm i interioritzem amb el risc de considerar-les reals i inamovibles. Així com en una biblioteca, la nostra ment emmagatzema múltiples aprenentatges que es transformen en esquemes sobre el funcionament del món, de les persones i de nosaltres mateixos. Tanmateix, aquest intent de la nostra ment per economitzar energia i protegir-nos, també ens saboteja i acaba emmagatzemant experiències passades, pors i pensaments totalment irracionals. Es generen així pensaments nuclears que ens acaben distorsionant i, per tant, construint una visió de la vida totalment equivoca. D’igual manera succeeix amb el concepte de felicitat, ja que des que som petits escoltem i, en conseqüència, interioritzem que la felicitat és el propòsit a buscar fora de nosaltres.

Ben cert és que la felicitat és una emoció positiva que ens produeix satisfacció. No obstant això, trobar la felicitat no ha de ser l’objectiu ni el propòsit fonamental de la nostra vida. Com hem vist, no existeix un concepte de felicitat unànime, sinó que depèn sobretot de l’experiència de cada persona. Tal com afirmava el gran filòsof Plató, la felicitat radica en el creixement personal. La felicitat és una disposició de la ment i, per tant, no ens hem de deixar enganyar pel màrqueting de les grans marques, xarxes socials o pels estàndards socials.

La felicitat resideix en l’interior de cada individu a través dels aprenentatges que hem anat construint arran de les experiències viscudes. No és una condició de les circumstàncies alienes, sinó el trajecte cap al propi descobriment personal. Deixa de cercar-la fora, ja que el camí és en direcció cap a tu mateix!