Jordi Brugueras –o Diorj Braama– és un virtuós en això de treure so dels bols (tibetans o no, ara ens ajuda a netejar mitificacions). És un dels vessants d’aquest pallarès multifacètic en l’àmbit artístic 

L’hem presentat com un virtuós dels bols tibetans.  
Bé, fa molts anys que els conec i amb els anys he anat esbrinant coses. Per cert, que en diem bols tibetans però els hauríem de dir simplement bols cantors, perquè de tibetans no en tenen res. Jo he estat vinculat al budisme tibetà durant anys i allà no toquen bols, toquen gongs, toquen tambors o toquen trompetes. 

Vaja.  
Els bols tenen més aviat tradició en altres cultures, a l’Índia i el Pakistan. A partir d’aquí es va crear un mercat per als turistes durant el segle XX. Ara bé, avui en dia els fan arreu, aquí a Europa, on sigui. 

Coses del màrqueting, modes.  
Efectivament, i ve de lluny, de principis del segle XX. Amb mites com tot això que estan fets de set metalls, amb or i plata... Res de res. De bronze, estany i coure, que són els materials amb què es fan les campanes. Res de set metalls ni set planetes.  

Toquem de peus a terra.  
Són com una campana invertida, diguem-ne, segueixen aquesta tradició ni més ni menys. Res de tan new age ni amb tant de teatre com es munta, ni molt menys. N’hi ha que sonen més bé i d’altres, menys. Com les campanes: unes tenen una harmonia i d’altres, un so curt, no sonen gaire bé. Doncs exactament igual. Són un tipus d’instrument que s’han envoltat de mites. 

Ja ho veiem. 
A casa tinc una làmpada que sona increïblement bé. Una làmpada penjada del sostre! Però és de cristall, és esfèrica, i sona com un bol tibetà. Així que qualsevol persona que treballi el vidre es podria muntar una història similar a la dels bols. Que no dic, això sí, que el so i la vibració no tinguin propietats energètiques i es puguin utilitzar en determinades teràpies. Quan són de bona qualitat i tenen una vibració alta, una capacitat molt harmonitzadora. 

Trobar-los la música als objectes.  
Efectivament. A una copa, per exemple. Jo això de la làmpada no ho sabia, sols ho vaig experimentar un dia que la vaig baixar per netejar i la vaig tocar. 

Perfectament aclarit. A banda d’això, parli’ns de la tècnica per tocar-los.
És bastant senzilla: es tracta de fer servir un bastó de bona fusta, fins i tot si és per fer-lo sonar de manera terapèutica, que estigui recobert amb una protecció de tela, que fa que soni més fi, més suau. Només es tracta de donar-li un cop concret i deixar que la sonoritat es mantingui en el temps i l’espai. 

I? 
Influeix en nosaltres, les persones som energia i som vibració. Es genera una sintonia. O no, hi ha gent a qui els posa molt nerviosos. He vist gent fins i tot plorar de com els afectava. La tècnica s’assembla a la de fer sonar les copes, ho haureu vist algun cop. 

Efectivament. I a vostè, què el va portar cap aquí? 
Soc músic. A Terrassa fa molts anys, en una llibreria, en vaig veure un i em va semblar tan maco que me’l vaig comprar. Fa tants anys! Imagineu, ara tinc 65 anys i aleshores devia tenir-ne 18. Encara el tinc. Després n’he anat comprant d’altres, investigant sobre el tema... 

Els toca... 
Però els faig anar com a músic, no com a terapeuta. Això que sí que tenen capacitats de relaxació, d’ajudar a connectar amb emocions. Bé, ja dic, a algunes persones, no a totes, el so dels bols els entra directe al cor. 

Com tota la música.  
Evidentment, sí, sí. I cadascú connecta amb un estil.

Es porten bé amb altres instruments, amb la música occidental? 
Jo com a percussionista he tocat amb molta gent, en molts estils, però el meu projecte personal és un petit espectacle, una mena de performance poètica, i aquí sí que utilitzo tant els bols com un handpan, que és aquest instrument que sembla un platet volador. O d’altres, de fang o ceràmica. És clar, no es poden emprar per obtenir la nota Fa o la nota La.