Artista plàstica i empresària, entre altres coses. Ona Saumell s’ha empescat un esdeveniment –les seves pintures, música, ball– per denunciar el tràfic d’éssers humans, carn de canó de la prostitució. I ho farà en una discoteca

Doncs expliqui, expliqui. 
El 8 de març vaig presentar una col·lecció pictòrica, Be a Woman, però en un esdeveniment privat, amb poca gent. Va agradar, perquè barrejava la meva obra artística amb ballarins, un acròbata... Així que vaig pensar que estaria bé de repetir, però obert al públic. Per tant, vaig guardar els dotze quadres, esperant a organitzar-lo. 

I? 
El 23 de setembre, que és la data que considero com el meu segon aniversari, perquè és quan vaig presentar-me a Andorra com a artista, vull celebrar-ho. També és el Dia internacional contra l’explotació de la dona. Com que sempre faig obra reivindicativa femenina, la data quadrava molt bé. 

Confesso que desconeixia la data.  
Tu i molta gent. No és com el 8 de març. Però trobo que és un dia molt important, molt necessari, amb aquest nou tipus de prostitució, de tràfic de dones, que s’està creant aprofitant les xarxes. 

Aquelles nenes a qui han col·locat uns cossos nus amb la intel·ligència artificial i ara és material porno... 
Esfereïdor, sí. He fet recerca quan pintava aquesta sèrie i he trobat, per exemple, que a Andorra hem abolit la prostitució, però i els residents que hi pugui haver que estan explotant xarxes de pornografia on line? Proxenetes on line. 

Quedo petrificada. 
Jo no estic en contra de la prostitució. És un treball digne si les dones que l’exerceixen volen viure d’allò. Sí estic en contra de la prostitució forçosa, del tràfic de dones. 

Això que hi ha qui exerceix per vocació...  
Jo personalment  no m’ho crec. Tota persona que acaba en la prostitució té motius que no són positius. Sempre acaben a la prostitució persones vulnerables, que no troben una altra opció. No les critico. Però sí que ens tapem els ulls per no veure-ho. Impossible d’abolir, això sí, amb el volum de diners que mou: a Espanya és el segon negoci que més genera. 

Uf!  
En resum, que a mi tot plegat m’indigna, i per això he volgut posar el meu granet de sorra per denunciar-ho. Des del meu humil art, per fer que la gent parli de temes que són tabú. Vull que es parli sobre l’explotació sexual. Que afecta les dones, però no sols les dones. 

Entesos. Dissabte, doncs?  
A la discoteca del casino farem un acte que sigui trencador. Per això he triat una discoteca: un espai considerat lloc on es mou i promou la prostitució. Ballaran (d’una manera original, haureu de veure-ho) un parell de nois. Hi haurà els meus quadres, on les protagonistes són dones. Paral·lelament, jo pintaré en directe, i mentrestant hi haurà petits discursos parlats. 

Discursos de qui?  
Bé, discursos no, són petites frases meves, petites reflexions. Ara, el que vull és que la gent s’ho passi bé, tot i que vull demostrar que també en una discoteca es pot fer un esdeveniment artístic. Això número 1. I dos, que encara que estiguis en un espai lúdic el moment es pot aprofitar des del punt de vista reivindicatiu i d’aprenentatge. 

No és el que pensem d’una discoteca.   
Sempre penses que tot el que hi passi ha de ser festa i alcohol. I no. Vull trencar l’estereotip. 

Ha costat convèncer els responsables del lloc? 
No.  La veritat és que quan vaig presentar el projecte van dir “endavant” i em van donar totes les facilitats. 

Obert a tothom.   
Vull que vingui molta gent. Això sí, a partir de 21 anys. Vull una reflexió ja madura. Per la resta, qui vulgui. L’entrada és gratuïta i no cal reserva ni res. Comença cap a les onze de la nit i acabaré a les tres del matí. És clar que qualsevol pot marxar quan vulgui, però al final es veurà l’obra acabada. Esperem enganxar. 

Dependrà de l’hora de llevar-se.   
Evidentment.