Els centres on tenen cura dels animals salvatges van tancant un darrere l’altre, com ho va fer Naturland, com ho acaba de fer Món Natura Pirineus a la comarca del Pallars Sobirà. Centres com el Zoo del Pirineu són l’últim refugi, però també els costa sopeviure, alerta Stania Kuspertova, la codirectora

Han hagut de fer lloc per a un nou resident. 

Un isard mascle, procedent de Món Natura Pirineus. Aquests animals d’alta muntanya necessiten un espai ampli, segur, amb una tanca bastant alta, i costa de col·locar-los, és una responsabilitat bastant gran. I sent mascle, si en tens més, poden lluitar durant el zel. És una gran responsabilitat. 

Clar, ha d’estar apartat de les daines que us vam enviar des de Naturland, i la cérvola Zika.  

És clar. Durant la temporada de zel tenen un comportament agressiu i són espècies que no es poden barrejar. 

De moment, heu aconseguit suport per començar a fer el tancat.  

Ens van venir a visitar nens de l’escola La Coma, de Solsona, i ens van fer donació del fruit d’una venda de verdura ecològica, un projecte escolar. Així que ara l’isard, tot i ser mascle, es dirà La Coma. 

Els deu fer molta il·lusió als nens.  

També és el nostre propòsit, despertar aquest interès en els infants. 

Aquests espais estan tancant un darrere l’altre.  

És un dia a dia complicat, complir amb tots els requisits que marca la llei, quasi dues-centes pàgines de normativa. A banda, augmenten els atacs dels grups animalistes, que sense tenir el coneixement de la tasca que fem, de la responsabilitat que assumim, ens fan uns comentaris que ens afecten molt negativament. Molt injustos i des del desconeixement. 

Una normativa molt densa.  

Hem de complir els mateixos requisits que un parc de l’administració, amb moltíssims més recursos. Ara, estem pendents de la visita de l’inspector, que ha de certificar com ho complim tot, cosa molt difícil, pràcticament impossible.

Caram. 

Ho dones tot i pateixes atacs, així que la gent diu “prou”, encara que sigui la nostra vocació, però ja no hi arribes. 

Els grups animalistes... 

Nosaltres també vam repe alguns comentaris molt lletjos. Em sorprèn. Diuen que ens estem aprofitant dels animals. És només per fer mal. O per fer veure que a ells els importen els animals... quan al mateix temps no fan res per ells. Simplement ens ataquen. 

Els comentaris? 

Ja sabem que aquí no tot és perfecte. Estem treballant molt dur per tenir els animals en les millors condicions. La plantilla dona més del cent per cent: copen per vuit hores i haurien de treballar vuit hores, però fan molt més, molt més. Sempre estan pensant com ajudar més.  

Qüestió de recursos.  

Hem de valorar. Per exemple, amb l’isard: tenim tantes urgències que no sabíem si acollir-lo, però finalment tot l’equip va dir “perfecte, tirem endavant”, i aquí estan, treballant a tot ritme. 

Quants animals tenen en custòdia ara mateix? 

165.

Funcionen amb donacions, voluntariat i venda d’entrades.  

La venda d’entrades és la font de finançament principal. La base. Tenim 120 socis, que van augmentant a poc a poc, i una vintena de padrins d’animals. Els socis són informats cada mes, amb la revista, de què es fa amb els fons. Per exemple, ara hem d’explicar que el projecte de recinte per als porcs senglars s’endarrereix perquè ha aparegut la urgència del senglar. 

Com a casa de cadascú: estalvies per a les vacances i s’espatlla la nevera. 

Vacances, vacances! Nosaltres no en tenim pas. Però sí, sí, és el mateix. De totes maneres, hi posem el cor.