“Ens hem relaxat i no sabem ni com saludar”

L’etiqueta en el vestir és una norma passada de moda? En realitat, què és l’etiqueta en el vestir? Mercè Miguel Millan, historiadora i protocol·lista, ajudarà a aclarir-ne els conceptes. Aquesta tarda, a partir de les set, al Centre d’Art escaldenc, i en els últims dies de l’exposició ‘La moda dels anys 50’.

Carrincló? O per anar al funeral de la reina, pensaríem. 
Quan es parla de protocol, d’etiqueta en el vestir, pensem en el funeral de la reina d’Anglaterra, sí, o l’arribada del copríncep... Però no sols es refereix a les normes per vestir adequadament en grans esdeveniments, també quan vas a una entrevista de feina, un casament, una festa, un còctel... Actes quotidians. 

Entesos. 
Del que es tracta és d’anar vestit d’una manera que et generi confiança. De reforçar la imatge que volem donar. Cal seguir unes normes? Cal conèixer-les i després cadascú... Al casament d’un amic potser vas amb vambes, però al del teu cap segur que no. 

Diu còctel. El comú dels mortals, de còctels en trepitgem pocs.
Molta gent hi anem però no ho sabem. El còctel no deixa de ser qualsevol esdeveniment a partir de les set de la tarda, com ara la presentació d’un llibre, una exposició, una inauguració... Et serviran una beguda, un pica-pica, a peu dret. 

Aaaaah. 
Tots hi hem anat però no ho sabíem. Tu mateixa deus haver anat a rodes de premsa, oi? També requereix certa etiqueta: no t’hi presentaràs en xandall. Per aquí encaminarem la xerrada. 

El xandall al gimnàs. 
Els estudis d’etiqueta no arriben tan lluny com per determinar com anar al gimnàs, perquè va lligada a esdeveniments formals. Però sí que es recomana que la roba d’esport no la facis servir fora del seu àmbit. La indumentària ha d’anar en funció de l’hora, de què es faci, d’on anem i qui hi haurà. 

T’ho diu el seny. O la mare quan et deia allò de “però com surts així de casa?!” 
Probablement fa molts anys això s’ensenyava de mares a filles, o de pares a fills. Fins i tot certes coses s’aprenien a l’escola. Però s’ha relaxat tot moltíssim. Tant l’etiqueta com que fa trenta o quaranta anys hi havia peces de roba per a coses concretes. Parlaves del xandall: ara anem a l’escola en xandall, a passejar en xandall, de viatge... 

Es veu pertot arreu, sí.  
També diria que la moda, des dels 2000, s’ha relaxat. Abans uns texans no pujaven a una passarel·la. I un xandall?! Era inimaginable. Avui tots hem anat a un lloc i hem pensat “on va aquest així?” Crec que és bo conèixer una  miqueta.

Deixats? Horteres? 
El terme hortera es refereix a la moda, i l’etiqueta no entra en la moda. Però més que deixats, insisteixo, diria relaxats. El vestuari acompanya un llenguatge verbal i corporal. Ara quasi ja no saps ni com saludar la gent. Dos petons? Estires la mà? És perquè hi ha un desconeixement general. 

Ben cert, dubtes.
En el tot serveix per a tot jo no hi crec. No puc acostar-me igual a un cap de Govern que a un amic. No perquè el cap sigui superior a mi, sinó perquè hi ha d’haver una cortesia. Determinats càrrecs i situacions requereixen un saber estar. 

La polèmica sobre el vestir per excel·lència era la d’anar al Liceu en texans: anatema!
Exacte. Però hem d’emprar el sentit comú. El Liceu és l’epítom de l’esdeveniment social, però si vas a un concert matinal per a públic infantil, no desencaixes amb uns texans. 

Lògic.  
Hi ha el tema del respecte a les institucions. Vas al Consell General? Vas a l’aniversari d’una escola? Si no coneixes el lloc potser no sabràs com vestir-te. Cal fer aquest esforç previ. 

No es tracta de vestir per passar desapercebut? Per no donar la nota. 
Exactament. Quan algú no té gaire clar on va, o qui hi haurà, el millor és optar per la discreció, per no destacar per com vesteixes. Tots hem vist algú amb un vestit de lleopard o uns pantalons curts en determinat lloc i... Millor no arriscar.