Proposta de l’Ambaixada de França i l’Institut Andorrà de les Dones: lectura en veu alta, dirigida per Elda Gahete (professora del Lycée), de ‘L’événement’, d’Annie Ernaux. Demà (19 h), a La Trenca

Expliquem l’activitat?
Crec que serà molt interessant, i a banda, ha coincidit tan bé, amb la inscripció en la Constitució francesa del dret a l’avortament. Llegirem un relat d’Annie Ernaux, ja saben, premi Nobel  el 2022, L’événement (L’esdeveniment), que va escriure el 2002. 

Autobiogràfic. 
Com gran part de la seva obra, sí. Ella fa, diu, “socioautobiografia”, parla sobre la seva experiència però amb un contingut també social. Aquest relat és molt potent, perquè explica el seu avortament als anys seixanta, quan tenia vint-i-pocs anys. 

Parla sense embuts. 
Ressegueix tota la història, des del moment que s’adona que està embarassada i, imagineu en aquella època, vam haver d’esperar fins al 1975 per a la despenalització de l’avortament, amb la llei Veil. Ella busca, sí o sí, una manera per avortar. Ve d’una família molt humil, està en el procés de ser professora, escriptora... està en aquell moment que si no avorta la seva vida canvia totalment. 

Aleshores, la lectura?
Una barreja de dones i homes i també de català i francès. Ernaux explica coses com el moment en què ella intenta avortar sola, amb unes agulles, molt bèstia. Amb la sort que una altra dona que ha fet també un avortament clandestí li facilita una adreça. 

Uf!
Tot és molt fort, molt explícit. Un punt gore, com quan explica com expulsa el fetus a casa seva. Després va a l’hospital i veus la reacció dels metges de l’època, que assumien un risc legal, però a banda són homes. Homes que decideixen si ajuden o no una dona a disposar del seu cos. 

En alguns llocs no s’ha avançat. En d’altres es retrocedeix. 
La literatura d’Annie Ernaux no és una reivindicació de l’avortament per se, però la literatura sovint et porta suaument a reflexionar sobre un tema.  Ella és una autora d’altra banda molt implicada socialment. Ara, amb la inclusió a la Constitució del dret a l’avortament, s’hi ha implicat força. 

Lectura difícil, per això. 
Però apta per a tots els públics. Jo, que soc professora, considero que és aconsellable per a adolescents, per a adults, per a tothom. Fa pensar. 

Ressaltava la coincidència amb la decisió presa a França. Ho està celebrant, si és la paraula?
Sí, en el meu cas sí. Tot i que, fixem-nos en la paradoxa, el Senat francès està integrat majoritàriament per homes i són els homes que han tingut la potestat de decidir encara què han de fer les dones amb els seus cossos. 

I els interessos polítics del mateix president Macron...
Sí, sí. No sé ben bé analitzar quins poden ser, però en tot cas, hauria de ser el moviment normal de la societat. 

Sí, sí. 
I tot el procés, i que acabés amb la inscripció, tampoc no ha estat tan evident. Però bé, finalment és el primer país del món que ho contempla en la Constitució. 

En tot cas, està fet. 
I tornant a la literatura, m’agrada pensar que també contribueix als canvis socials i polítics, que és un mitjà per fer reflexionar. 

Temàtica a banda, l’activitat és una porta d’entrada a l’obra d’Ernaux.  
Sí, sí. A vegades la gent pot pensar que fa una literatura difícil, i no, ella fa relats, novel·les, bastant curts, i té un estil molt objectiu, molt neutral, sense pathos, sense massa emoció, on cadascú pot projectar-se. És una obra molt íntima i alhora molt universal. Com més  íntim, més universal.