“És estima per conservar la nostra herència”

Pedra seca treballada en miniatura. Aquesta és la proposta amb què Jaume Deu desembarcarà a la fira que acompanya el festival Contradans,  que se celebra el cap de setmana a la Massana. Per a ell és una tècnica rebuda de les generacions passades i que, confia, podrà transmetre a les que ens segueixen

Pedra seca perquè l’ha ‘mamat’?
El pare és pagès i tenim cirerers. Els marges són de pedra seca i tenim una barraca en pedra seca. Ve de generacions, sí, i sempre he tingut una estima per conservar la nostra herència com era. Bé, això ho tenim molt interioritzat tots aquí al poble. 

Torrelles de Llobregat.
Estem a quinze quilòmetres de Barcelona, però ens mantenim com en una bombolla, fora del boom immobiliari. Un poble molt rural, dedicat a la pagesia, la cirera sobretot, que és famosa, però també està ple de vinyes. 

Quin miracle, eludir el totxo!
Tenim un govern municipal aliè a totes les sigles i que sempre ha vigilat per no perdre la identitat, sí.

Pedra seca arreu del poble.
Tenim comptabilitzades unes 150 estructures. I pel que fa a les meves petites construccions, tot va començar amb la pandèmia, amb les meves filles. Jo soc molt aficionat des de sempre als pessebres, m’encanta, i aquell any amb les nenes ens entreteníem fent unes barraques de pedra seca per al pessebre. 

Unes tardes per gaudir, està clar.
Recollíem les pedretes al camp del pare i passava la tarda amb les nenes, de 15 i 11 anys. Van quedar tan bé que per a la festa de la cirera, que fem cada any al poble, vaig construir unes quantes barraquetes per vendre-les a la parada. Van volar totes!

Un èxit.
Se m’incrementaven els seguidors per Instagram, me’n demanaven reproduccions i jo me n’anava motivant. Gaudeixo. És com fer un trencaclosques, pedreta a pedreta, i m’entretinc fent-les a les estones lliures. 

Com va aprendre la tècnica?
El pare, a banda de pagès, era paleta. Ha fet molts murs de pedra seca i he vist sovint com treballava, com la tallava, com la posava perquè quedés bé. També m’he fixat molt en els marges, en les barraques, en com estan muntats. 

Té un secret?
Es tracta d’anar apilant les pedres sense cap material que les compacti, cap cimentació, anar jugant amb les formes de les pedres, que no hi quedin forats, combinar-ne de grans i petites... En petit confesso que sí que cal una silicona especial per mantenir l’estructura. 

I ara ens porta les miniatures a la fira de Contradans, a Ordino. 
La Meritxell Rabadà m’hi va convidar, com artesà. Ara que a Andorra es vol treballar per mantenir també la pedra seca semblava oportú. Em va suggerir fer un parell de construccions d’Andorra: la cabana d’Estall Serrer i l’Orri del Cubil. Em va passar fotos i mides per fer-les a escala. 

De quines mides?
L’Estall Serrer i l’Orri del Cubil fan uns trenta per trenta centímetres. També portaré algunes de més petitones, de quinze centímetres. 

Coneix la pedra seca que queda per aquí?
No, no en realitat, i en aquesta ocasió, amb la fira, no tindré temps. Però m’encantarà en algun moment, per poder-la gaudir. 

Que la tècnica tingui reconeixement de la Unesco és un què per a la continuïtat?
És clar. A les meves filles els agrada i m’hi veuen constantment, però és clar, són petites, els queda molta vida. Cert que per fer el pessebre ja estiren elles.  

A veure, doncs. 
Però a Catalunya hi ha l’Associació de la Pedra Seca i es fa la setmana de la pedra seca des de fa uns anys, amb un fotimer d’activitats. Enguany preparo un projecte molt xulo, em sembla. 

Expliqui, expliqui.
A Torrelles tenim el parc Catalunya en Miniatura. Doncs ara m’han encarregat la reproducció d’una vinya en bancals i un camp de cirerers, amb marges de pedra seca i barraques. Uns quatre metres quadrats. L’inaugurarem el 12 de novembre i quedarà a l’exposició permanent.