Monica Garcia, psicòloga, treballa a Dinàmic: Logopèdia i Psicologia, i, a part de tractar persones de totes les edats de manera individual, recentment han impulsat un projecte per millorar el funcionament dels equips de treball.


No veig la típica habitació amb un sofà i una butaca!
Ui, és que això està una mica mitificat! A veure, potser des de l’àmbit més psicoanalític sí que encara es fa servir aquesta metodologia, però sobretot si es treballa amb nens és interessant fer-ho a través del joc.

Entenc.
A un nen no el pots tenir 45 minuts assegut en una cadira i pretendre que estigui atent tota l’estona. I amb adults també es treballen diverses tècniques corporals, així que es necessita un altre tipus espai.

Quin perfil de persona acostuma a venir?
No n’hi ha un en concret, ja que cada persona és diferent. Sí que és veritat que gent de més edat, de 65 en amunt, és més complicat que vinguin, i quan són més petits, sobretot en un principi, treballem molt amb els pares o tutors legals més que amb l’infant.

I la metodologia de les sessions també varia?
Totalment, depèn molt de la casuística, i de si és adult o nen, és clar. Normalment, amb els més petits el més important és primer definir el problema, i això ho fem, com et deia, amb l’ajuda dels pares. Però si és una adolescent que té angoixa, per exemple, ja és un altre procediment. 

És clar.
Però ja et dic, una sessió tipus no la tenim. I sempre consensuem amb la persona. És a dir, a mi no m’agrada veure-ho com una relació professional/pacient, de fet, no m’agrada la paraula pacient. Prefereixo entendre-ho com a una interacció mútuament beneficiosa.

I sempre són sessions individuals?
Bé, també fem intervenció de parella. Normalment venen havent-ho consensuat prèviament, i l’objectiu és apropar-se i veure com ho poden fer de manera conjunta. Tot i que de vegades hem de tractar certs temes de manera individual, ja que hi ha ocasions que un problema compartit neix d’una vivència personal.

Quin tipus de problema solen tenir?
Són o bé infidelitats o bé problemes de comunicació. Amb aquests últims, en el fons, el que acostuma a passar és que l’aferrament d’un i altre és diferent. Llavors, com que difereixen en les necessitats, hem d’aconseguir trobar un equilibri.

I s’acostumen a solucionar els conflictes de parella?
Sí, però per això es necessita comprensió, una ment oberta i paciència, i no tothom ho té. Tot depèn de la voluntat que tingui cadascú; si un no té la predisposició de millorar, és pràcticament impossible.
  
Ara esteu impulsant un curs per millorar la cohesió dels grups de treball, oi?
Sí, és una cosa relativament nova. L’objectiu amb aquest programa és que no hi hagi més casos de persones que hagin de venir a treballar amb nosaltres de manera individual. Dit d’una altra manera, utilitzar el grup per solucionar possibles problemes personals, que acaben afectant no solament un mateix, sinó el col·lectiu.

Tothom en surt guanyant.
Consta de tres parts: una xerrada inicial on contextualitzem la situació del grup; un taller on treballem de manera pràctica les possibles maneres de solucionar els problemes o conflictes, i finalment, sessions individuals amb cada empleat.

Sembla que pot donar molt bons resultats! 
Al cap i a la fi, és com amb les parelles, però traslladat a l’àmbit laboral. S’ha d’intentar pacificar la situació i novament buscar l’equilibri. Som conscients que moltes vegades pot ser complicat, però tenir un bon ambient a la feina és fonamental per al bon funcionament de qualsevol empresa. I per a l’estabilitat emocional personal, és clar.

I el curs està focalitzat en un tipus d’empresa en concret?
S’hi poden apuntar totes les que vulguin, però és veritat que els conflictes que requereixen una intervenció professional acostumen a passar en empreses més grans. Però depèn molt de la sensibilització que tingui la persona encarregada de decidir si considera que el seu equip necessita una ajuda externa o no.