L'escriptor Gil Pratsobrerroca presentarà dimecres ‘El joc del silenci’ a la llibreria La Trenca. És la seva primera novel·la i ja va per la quarta edició, però porta uns quants anys treballant de guionista a TV3 i Catalunya Ràdio. 

Com resumiria la història?
Són una parella, el Jan i la Carla, que decideixen marxar de Barcelona per educar la seva filla de set anys, la Valèria, en un entorn rural. També volen fugir de la gentrificació i la massificació turística. A més, els concedeixen teletreballar, així que la vida se’ls soluciona.

I on van a viure?
Es muden a Arcavell, i veuen que la seva filla comença a tenir un amic imaginari que ella diu que l’agredeix. Llavors, els pares han de començar a investigar què està passant, ja que primer pensen que ha sigut algú del poble que es fa passar per aquest amic fictici. Però de seguida veuen que hi ha secrets entre ells dos que són els causants                  d’això.

Caram.
Comencen a fer una investigació i els pares veuen que els apunta cap a ells. A més, des de la primera pàgina saps que la Valèria desapareixerà al final del llibre, i cada capítol t’acosta més a aquesta desaparició.

És la seva primera novel·la?
Sí, n’havia fet una abans, però estava molt mal organitzada; tot i que inesperadament va quedar finalista d’un premi bastant important, el Ciutat de Tarragona, però no m’agradava ni el tema ni l’estructura. Així que la vaig descartar. Però amb aquell aprenentatge, vaig agafar les subtrames que més m’agradaven i vaig construir El joc del silenci.

I per què Arcavell?
Per dues raons. Sense esbudellar el llibre, diguéssim que hi ha una necessitat dels dos personatges per anar a un poble fronterer. També hi ha aquesta qüestió de crítica que et comentava del fet d’escapar de la gran ciutat. 

Va visitar el poble?
I tant! Jo soc de Vic i hi vaig pujar amb la intenció de dormir a la furgoneta. Tenia aquella idea romàntica d’escriptor que va amb el portàtil a documentar-se al lloc. Però un cop hi vaig ser, amb la llum del sol no veia bé la pantalla –tinc un ordinador molt vell–, i va ser una mica fracàs (riu).

Ostres!
Llavors vaig començar a caminar pel poble, fer algunes fotos, però la idea que tenia al cap no va sortir bé.

Quant fa que escriu?
De fet, des de tota la vida. Ja de petit em presentava a certàmens literaris. Quan era més gran vaig seguir escrivint relats i contes breus i ho seguia presentat. Llavors, per casualitat vaig escriure un guió, i em va permetre treballar de guionista durant els últims quatre anys, a TV3 i a Catalunya Ràdio. 

Llavors el pas cap a escriure novel·les va ser més automàtic, oi?
La idea em va venir d’un conte que vaig escriure que em va agradar molt i vaig creure que podia ser una novel·la, que va ser aquella primera que et comentava.  

I com afronta la pàgina en blanc?
Doncs d’una manera bastant diferent de quan escric guions, ja que allà ets un equip on el procés és descartar idees. Però en una novel·la estàs tu sol. A mi em va bé mirar fotografies del que vull fer, escoltar entrevistes d’escriptors. És una manera de gestionar la soledat.

Inspirar-te de com ho viuen altres.
Exacte, però també depèn de com  t’encaris a la pàgina en blanc. És a dir, te la pots fer venir bé. Però té això, que  si vas a fer un beure amb els amics no tens aquest retorn que a vegades t’ajuda a tirar per una banda o altra. 

Fa l’estructura abans de començar o t’agrada també improvisar mentre escrius?
A la primera vaig tirar pel dret, per això no em va agradar com va sortir, però a la segona em vaig fer un esquema d’unes quaranta pàgines. Penso que això és molt important en la novel·la negra, perquè tot quadri i no fer-li trampes al lector. Que tot encaixi.

Per quina edició va el llibre?
Doncs mira, l’altre dia em van dir que ara traurem la quarta, així que va molt bé. També em va ajudar l’entrevista que vaig fer amb el Basté a Rac1, que li va donar més visibilitat. 

I algun veí d’Arcavell li ha comentat alguna cosa?
Per xarxes sí que algú m’ha contactat, però la majoria són avis. M’han dit que alguns l’han llegit i els ha agradat, així que perfecte! Patia per si algú s’ofenia, però sembla que estan contents amb el llibre.