“És més difícil fer un pastís que fer un producte de bioplàstic”

Què en podem fer dels residus orgànics? Podem donar-los una segona vida? La Berta Daina, fundadora d’Agro Biomaterials, ens explica com fer-ho possible i què farà servir per al taller de bioplàstics de dijous que ve a La Musa

Què és un producte bioplàstic?
És un producte de plàstic que està fet amb residus orgànics, és a dir, fruites, verdures i closques d’ou i d’animals marins.

Com se li va acudir crear productes amb residus orgànics?
Durant la pandèmia estava acabant el meu treball de final de carrera de Disseny de producte a l’escola universitària Elisava de Barcelona i havia de presentar un prototip per ensenyar-lo en línia. Aleshores, em vaig veure obligada a inventar-me alguna mena de material que tingués a casa o que jo mateixa pogués generar i se’m va ocórrer fer-ho amb residus orgànics. I d’aquí vaig crear unes bosses de bioplàstic i una vaixella a partir de closques d’ou.

Què es necessita per fer un bioplàstic?
D’eines necessitarem un fogó, una cassola, una cullera de fusta, una batedora  i una safata. D’ingredients caldrà fècula o farina de blat de moro, vinagre blanc, glicerina vegetal, aigua i el residu en qüestió.

El procediment és difícil?
En absolut. És molt fàcil de fer i qualsevol persona, inclús els més petits, pot fer-ho a casa seva. Fins i tot diria que és més difícil fer un pastís que fer un bioplàstic.

Com es fa?
Primer posem un litre d’aigua a la cassola i anem afegint tots els ingredients: la farina, el vinagre, la glicerina i entre uns 100 i 200 grams de residu depenent del volum. Ho escalfem al foc i després ho passem a la batedora per barrejar-ho tot bé fins que quedi una massa homogènia. Després, estenem la massa en una superfície plana i ho deixem assecar durant uns quatre dies. El procediment és inodor.

Quina durabilitat té?
Depèn molt del residu. Per exemple la pell de la taronja té molta fibra i si la transformem en bioplàstic, el resultat serà un producte molt resistent. Ara bé, si fem servir la pell del tomàquet o de les peres, són fruites que no tenen tanta fibra i per tant el resultat serà més tou i menys resistent.

Quins productes es poden fer?
De moment nosaltres creem productes relacionats amb el món de l’empaquetatge, perquè el nostre objectiu principal és arribar a substituir el plàstic convencional d’un sol ús pels bioplàstics. Com que també es poden gravar amb làser i cosir, això ens obre un ventall de possibilitats: des de poder fer cartes de restaurant i targetes de visita fins a crear bosses per anar a comprar, bosses de mà i moneders.

I amb closques d’ou què en podem fer? 
Les closques d’ou i les d’animals marins són més consistents. Amb això es poden fer materials per als bancs del carrer, sobretaules, superfícies dures.

Això vol dir que els vídeos virals en què tapen forats amb pipes són verídics? 
Sí que són reals, però com a ingredient afegit fan servir una mena de resines, algunes compostables de carnauba de la resina del pi. Ara bé, en la major part dels vídeos virals fan servir resines químiques com per exemple la resina epoxi.

Pensa que encara hi ha una manca de consciència per fabricar productes amb residus orgànics?
Sens dubte que sí. Però penso que és per desconeixement, ja que és una tècnica molt nova i per tant és qüestió de temps que la gent comenci a donar una segona vida als residus orgànics.

El dijous 29 farà un taller de bioplàstics amb el Carnet Jove sobre com crear productes amb residus orgànics.
Serà un taller dedicat exclusivament als bioplàstics en què ensenyaré com es fa tot el procés de fabricació i donaré una explicació detallada de les característiques del biomaterial.

I després del taller, quin serà el següent objectiu? 
El pròxim pas és poder fer els tallers  a tots els centres educatius del país i a totes les franges d’edat, des dels infants de sis anys fins a les persones d’edat avançada.