El 19 d’octubre del 2017, l’astrònom canadenc Robert Weryk va detectar un estrany objecte aproximant-se al nostre Sol a través de les imatges captades pel telescopi Pan-Starrs instal·lat a la cima del volcà Haleakalā, a Hawaii. Primer va ser classificat com un cometa, però ràpidament va ser reclassificat com un asteroide, ja que no desprenia cap material en aproximar-se al Sol. Però finalment, l’anàlisi de la seva trajectòria, massa excèntrica, així com la seva gran velocitat, van permetre determinar que es tractava d’una nova categoria d’objecte, el primer del seu tipus mai observat, provinent de fora del nostre sistema solar. Se’l va batejar amb el nom d’‘Oumuamua, que es pot traduir del hawaià com a explorador.

La comunitat astronòmica internacional es va mobilitzar i va intentar observar l’objecte amb tots els mitjans a disposició mentre estava el suficientment pròxim a nosaltres. Es va descobrir que té la forma d’un gran cigar, d’entre uns 1.000 metres de llarg i uns 200 metres de diàmetre mitjà, i que està en rotació ràpida sobre un dels seus axis menors, fet que complica determinar amb precisió les dimensions, ja que apareix sempre sota un angle diferent. La seva composició no s’ha pogut concretar, tot i que es creu que està fet d’una roca amb una alta densitat de metalls, enfosquida i enrogida per milers d’anys d’exposició a la radiació còsmica.

Els seus orígens continuen essent un misteri i són font d’especulació des del seu descobriment. Tothom coincideix en veure a ‘Oumuamua com el primer objecte observat que travessa el nostre sistema solar provinent del seu exterior. Però ningú té clar si prové d’un altre sistema solar o d’un núvol de pols o d’algun altre indret de la nostra galàxia, encara que sembla clar que ha recorregut una enorme distància. Totes aquestes incògnites han portat el professor Abraham (Avi) Loeb, fins a l’any passat director del departament d’astronomia de la Universitat de Harvard, a proposar que ‘Oumuamua podria ser en realitat un objecte d’origen artificial. El 2018 ja va publicar un article, amb un dels seus estudiants de doctorat, avançant aquesta hipòtesi i aportant els seus arguments. Ara publica un llibre titulat Extraterrestrial: The First Sign of Intelligent Life Beyond Earth en el qual desenvolupa aquesta teoria.

En aquest llibre, que sortirà a la venda el 26 de gener, Loeb insisteix en el curiós comportament de l’objecte, que tot i la seva gran velocitat, 26 km/s, va encara accelerar en allunyar-se del Sol en la seva trajectòria de sortida del nostre sistema solar sense que es detectés cap emissió de gas que ho justifiqués, com s’esperaria d’un cometa quan és exposat a la calor del Sol. L’aspecte allargat, poc compatible amb una formació natural, també recorda el de la misteriosa nau extraterrestre que Arthur C. Clarke va imaginar també travessant el nostre entorn, en la seva novel·la del 1972  Trobada amb Rama. Loeb considera a més que si ‘Oumuamua fos un objecte d’origen natural, com per exemple un iceberg d’hidrogen sòlid originari d’un núvol molecular situat a uns quants milers d’anys llum, difícilment hauria pogut sobreviure desenes o centenars de mil·lennis derivant per l’espai interestel·lar sense ésser destruït per la radiació.

La falta d’emissions electromagnètiques de cap mena provinents d’‘Oumuamua han portat Loeb a postular que de ser d’origen artificial es tracta d’un objecte que fa temps que no funciona o que potser és un tros de brossa alienígena molt antiga que segueix un viatge sense fi en la nostra galàxia. Si bé una gran majoria de la comunitat discrepa amb Loeb, la seva hipòtesi no deixa de ser molt interessant i la lectura del llibre segurament farà créixer el misteri ja existent al voltant d’aquest explorador provinent d’un altre estel. Si té raó, segurament ‘Oumuamua no és un objecte únic i d’altres com ell potser apareixeran en el futur. Hem de seguir vigilant per, algun dia, potser poder obtenir les respostes a totes les incògnites que ens ha plantejat.