Margarida Cepêda (Lisboa, 1959) va instal·lar no fa gaire el seu atelier escaldenc, on convida que passin i vegin: contemplin aquesta obra d’arrel realista, amb un llenguatge proper a l’espectador

Una pintura realista? 
Tal como jo la veig, tal como jo la sento, és una pintura simbòlica, un xic mística. Però sí, amb una base realista, clàssica diria, en la forma. El missatge,  el contingut, no obstant això, és simbòlic, espiritual. 

Els protagonistes, els models, són d’una bellesa clàssica, pura. Tal qual o idealitzats? 
Són models reals. En aquests moments, des que soc a Andorra i no conec gaire gent, estic una mica sola, aprofito quan venen els meus nets. Els agrada molt posar i a mi retratar-los. De la família, vaja, vaig estirant. A Portugal, és clar, tenia un cercle més ampli i més on triar. 

Bellesa idealitzada? 
És important la bellesa en la pintura. Molt important. Per a mi si més no. Però aquí no els he idealitzat, no; els nens, les joves, són així, tal com els tinc a mà. 

De fons, paisatges un xic onírics? 
Depèn. En alguns casos els paisatges són reimaginats, a partir d’una imatge real, sí. Els  canvio, els altero en funció del simbolisme, el missatge que vull transmetre. Però en altres casos el fons és absolutament real, pintat a partir de fotografies que prenc jo mateixa. Treballo a partir d’aquí. 

Unes composicions teatrals fins a cert punt? 
Diria que sí. En aquest món simbòlic que intento transmetre no m’interessa la realitat tal com és, sinó que vull plasmar un missatge, coneixements, veritats... Així que sí, en el fons utilitzo una escenografia un pèl teatral. 

Cada espectador interpretarà allò que vulgui, però la pintora què desitja dir-l’hi?
Són simbolismes filosòfics, hi ha molta filosofia en aquestes teles. Parlo de móns interiors, de les nostres emocions, dels nostres objectius a la vida, de les interpretacions de la realitat, de sentiments... Em serveixo d’imatges, d’accions, de situacions, que poden ser interpretades de diferents maneres però sempre amb el rerefons filosòfic. 

Per exemple? 
Pensem en la blonda, feta amb fils d’or, que surt de la terra. Hi ha un material que surt de les profunditats i serveix per a construir allò que és més elevat, còsmic. Són símbols, idees filosòfiques. És difícil d’explicar-ho de paraula. 

No pateixi, que això és una invitació perquè vinguin a veure l’obra.  
No és fàcil, no és fàcil que la gent entri en una galeria. Però els vull convidar, sí. En la meva pintura jo utilitzo totes aquestes referències de la realitat perquè a qui la contempli li sigui més fàcil d’entrar en el meu llenguatge. 

Parli’ns una mica de vostè. No porta gaire temps a Andorra.  
Fa cinc anys. Just acaba de fer-los. Vaig venir amb el meu home, que volia instal·lar-hi el seu negoci. A Portugal, a França (ell és francès) se’ns menjaven a impostos, sabeu? No podíem ni sobreviure, la veritat. Vam haver de marxar. 

Vostè va instal·lar el taller a Escaldes.  
Vaig emprar un concepte que havia vist a França. Galeria i taller tot junt, que permet veure a la gent com treballo. M’encanta que la gent entri i parlar amb ells. Abans, quan venia els quadres a través d’un galerista, no m’agradava que jo a penes tenia contacte amb els clients. Ara per a mi és tot un luxe: jo puc pintar mentre parlo amb la gent que entra en la galeria. 

Guanys per a les dues parts.  
Només em sap greu que no tinc prou espai per a, per exemple, fer activitats per a la canalla, que m’encantaria. Però per la resta, com que no depenc de vendre o no, puc donar-me aquests luxes. 

Que la gent hi entri, ja m’ho deia, és complicat.  
Molt. Però un cop superen aquesta por d’entrar en una galeria, els agrada i és agradable l’experiència per a ells i per a mi. Crec que les arts plàstiques avui en dia provoquen por en les persones: por a no entendre, a ser considerats ignorants.

A servidora, la primera.  
Perquè les arts han quedat tan fora de la realitat, tan fora del llenguatge humà, amb tanta abstracció... Són propostes agressives, difícils, és cert. Però quan aconsegueixen sobrepassar aquesta por inicial, tots diuen que hi tornaran... i hi tornen.