“Escrits enrevesats? Potser és falta d’empatia”

Tothom entén el que li diu l’Administració o se’ls queda cara de ximples també a vostès? Doncs imaginem qui pateix problemes cognitius d’algun tipus. A falta de descobrir la pedra Rosetta del llenguatge administratiu, l’Associació Lectura Fàcil s’ha posat mans a l’obra a traduir i portar-nos pel bon camí. Elisabet Serra n'ofereix algunes claus

Alguns textos són galimaties. 
Un exemple real: “El dret de l’import a la devolució corresponent a la taxa sobre els actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l’emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació”.

Ai mare! Què vol dir? 
“Amb aquest document l’informem que se li retornaran 16,21 euros que corresponen a la taxa de l’euro per recepta”.

Lectura fàcil.  
Hi ha unes pautes que afecten el contingut i la forma perquè gent amb dificultats lectores pugui entendre els textos. Gent amb problemes d’aprenentatge o deteriorament cognitiu o qui desconeix l’idioma del país d’acollida. 

I vostès... 
A l’associació adaptem tot tipus de documents i textos per posar a l’abast de tothom la informació. 

Lectura fàcil o aprendre a escriure bé sense enrollar-te? 
Seria ideal. Ja no hi tindríem feina. Venim d’una tradició on cada sector professional té els seus tics, el seu vocabulari, tecnicismes, que tu i el teu entorn els coneixeu però si surts al carrer ja veuràs que ni la mare ni l’àvia t’entenen. 

Per tant?
Es tracta d’utilitzar un vocabulari senzill, concret. Però adult, eh!, no vol dir infantilitzar els textos. Simplement que siguin planers, accessibles. Com quan parlem. A vegades quan escrivim sembla que volem demostrar tots els coneixements que tenim. 

No siguem barrocs. 
Les frases, senzilles i directes. Evitar abstraccions i metàfores i quan s’utilitzen, explicar-les. També pensar en el format, que faciliti la lectura visualment. Sobretot, sense floritures dels textos administratius i legals. 

Ep! Tenim vel·leïtats literàries.  
Doncs dedica’t a la novel·la. En el cas d’un periodista, per exemple, la funció primordial és que el ciutadà estigui informat, no mostrar les seves qualitats. 

Ho fem malament els periodistes? 
No, no és el pitjor sector. Penseu que les pautes de lectura fàcil estan recollides dels manuals d’estil dels diaris. Frases curtes, explicar el més important al principi, contextualitzar... De fet, jo vaig estudiar Periodisme. 

Parla de gent amb dificultats. Però qualsevol ciutadà s’enfronta a una factura de llum o un text legal i... 
Sí, sí, de fet es tracta d’això, d’aplicar les normes per facilitar la lectura a tot, des d’una factura fins a una citació. 

Els textos jurídics, ai! 
Les sentències, per exemple, s’adrecen a una persona que no és capaç d’entendre què ha de complir. I l’àmbit administratiu, que afecta tothom, té molts vicis. O el sector bancari. 

Les raons se les explica?
La falta d’empatia pot ser-ne una. O pensar que no cal que donin tota la informació. També pot ser que escriure clarament és molt més difícil del que sembla: és més fàcil deixar anar tot el rollo que aturar-te i pensar.    

‘Mea culpa’. 
També hi ha cert desig de protegir com a petites parcel·les de poder, diria jo. Et protegeixes davant ingerències d’altres sectors o de la ciutadania.  

A l’associació (n’és codirectora) piquen pedra. 

Des de fa ja quasi vint anys. Vèiem que hi ha uns drets que no estan coberts. Som gent que venim de l’educació, el periodisme, les biblioteques... A vegades treballem també amb editorials, per fer adaptacions de clàssics. 

Han fet un curs a la Seu i han treballat amb el Govern d’Andorra.  
Més que un curs, una presentació per donar a conèixer la lectura fàcil, convidats pel Consell Municipal d’Accessibilitat. Per a personal tècnic, la gent que elabora documents. A Andorra vam adaptar el Conveni de prevenció de la violència contra les dones.