Fa deu anys, Joan Cabot va cofundar Forces Elèctriques d’Andorra. La banda mallorquina celebra l’aniversari amb disc, com és de rigor: ‘Anti’
Deu anys ‘il·luminant’ el món: s’ha de celebrar.
Sí, és clar. Vam fer la presentació del disc a Palma i vam omplir. Cert que era una sala petita, però per a nosaltres va ser molt especial, una sala emblemàtica, Sabotage, i estem molt feliços. Creiem que amb el disc hem fet un pas important, que fa que el projecte es consolida, i mai no havíem estat tan a gust, ni musicalment ni personalment.
Una banda que fa els deu anys ja estaria prou consolidada, oi?
Sí, però a veure, tampoc ha estat un camí dificultós. Hi ha hagut canvis de formació, sobretot perquè conciliar la vida personal amb la de grup és complicat, però mai ens hem plantejat d’aturar ni de deixar de fer la música que fem. Del confinament en vam sortir com un grup amb tres guitarristes, cosa que condiciona molt la música que fem, són el pilar de so del grup, i això ha obert noves vies.
Recordi’ns d’on va sortir aquest nom tan curiós per a un grup mallorquí.
Jo anava amb la família a Andorra de vacances, el pare hi tenia negocis. Sempre veia la central elèctrica i m’impressionava, el nom em semblava molt poètic, molt evocador, sobretot per a una cosa tan mundana com una companyia elèctrica. Jo imaginava més aviat déus tirant llamps muntanya avall.
D’imaginació no va curt.
Els ho vaig proposar a la resta quan vam muntar el grup, i el fet que l’acrònim fos FEDA també va acabar d’ajudar. Aquesta dualitat entre un nom que per a nosaltres era poètic –per als andorrans serà com si ens diguéssim McDonald’s, oi?– i d’altra banda, un acrònim que dona el punt més punki, més cafre.
Els ho preguntaran constantment.
Ens fan la pregunta tres-centes vegades l’any. Per Catalunya, és clar, se sorprenen que siguem mallorquins. Però bé, tampoc és una cosa problemàtica. Després de tant temps ja tenim la resposta apresa. Però cada vegada ens ho pregunten menys, també és cert que cada cop fem servir més l’acrònim, sobretot perquè quan vam treure Vèrtebra, amb el segell del Primavera Sound, vam tenir un debat intern per unificar. Tot i que a plataformes jo crec que som més difícils de trobar que amb Forces Elèctriques d’Andorra.
Font d’anècdotes?
Sí, sí. Una que ens va fer molta gràcia i molta il·lusió, va ser conèixer el director de FEDA. Una casualitat: tocàvem a la Universitat Catalana d’Estiu i vam coincidir amb la delegació andorrana aquell dia. Li vam dir que esperàvem que no ens posés cap demanda (riu).
Bona aquesta. I una altra curiositat: que encara no hàgiu debutat a Andorra.
Mai no hem tocat a Andorra, és cert. Hem parlat algunes vegades, però finalment mai no ha acabat de quallar. Estaria molt bé.
El nom del disc és ‘Anti’. Anti què?
Resumeix les nostres idees polítiques: sempre hem fet feina amb conceptes molt elaborats per als nostres discos. En el cas d’Anti teníem clar que és una resposta al clima polític i social que es respira després de la pandèmia. En realitat ha servit d’excusa no per canviar el món, sinó perquè encara esdevingui un lloc més inhabitable, pitjor, més injust, més desigual, més enfrontat, on creix el feixisme, la xenofòbia, el racisme.
Ja ho pot ben dir.
Havíem de donar una passa com a espècie, aprendre una lliçó, i hem sortit disposats a demostrar que la nostra estupidesa no té fi. Vam pensar aquest títol com a resposta a tot plegat. Som una banda que es posiciona contra aquesta mena d’idees i coses que considerem que són violències contra els més desfavorits, crueltat convertida en arma política de control.
Amb aquests postulats se la juguen, que els desprogramin a casa seva, amb VOX pel mig.
A aquestes altures no ens preocupa. Caure-li malament a un nazi no em sap gens de greu. Tampoc som un grup institucional, sinó una banda underground, que sempre ha tocat en un circuit concret, sempre ens hem autogestionat, som autònoms. Vaja, el que ens preocuparia de debò és que ens convidessin a un míting de VOX. Que ens posin en una llista negra per no pensar com ells, la veritat és que no ens importa.
