Parlem de ciència. I si ho fem amb algú que, com el geòleg del Parc Natural del Cadí Moixeró Joan Casòliva, traspua passió, ens l’encomanarà. Va posar el punt final al cicle de xerrades de l’Espai Ermengol parlant de volcans. 

Quin ple a la xerrada! Això vol dir que la geologia és sexi?
Això  vol dir que la geologia ben enfocada pot ser molt interessant, sí. La geologia ens afecta dia a dia, i si la presentes amb un punt mediàtic, com el tema dels volcans... Tot i que vaig més enllà, els volcans em serveixen per il·lustrar que estem en un planeta ben curiós.  

La Terra viu extensos períodes d’avorriment tallats per ensurts. 
Cert. La geologia és una cosa molt lenta, les muntanyes creixen i desapareixen a una velocitat que no copsem, però de tant en tant hi ha episodis abruptes, amb erupcions, terratrèmols, esllavissades, riuades. 

Una conferència sobre volcans a l’Alt Urgell: ens havíem espantat. 
No, no, era l’ham per atreure. Però els volcans a l’Alt Urgell són com els de la Garrotxa, si ells venen volcans també ho podem fer nosaltres.  Són bastant més antics, no estem parlant de volcans actius com a les Canàries o Illa Reunió. 

Ens tranquil·litza. 
Parlar de volcans és interessant per cridar l’atenció, fa que t’escoltin. 

Això ens critiquen als periodistes quan fem titulars. 
Sí, sí, però és que a darrere hi ha d’haver contingut, no sols aconseguir clicks. 

Com ho sap! Expliqui’ns aquests volcans que tenim per aquí. 
La xerrada està penjada al canal de YouTube de l’Espai Ermengol. Però us faig una pinzellada i si a algú li pica la curiositat, pot completar. 

Som-hi!
No tothom sap que la Terra està formada per una escorça molt primeta que s’aguanta damunt d’una gran capa de magma de centenars de quilòmetres de gruix. Estem, físicament, en un lloc bastant inestable, com sobre la pela d’una poma. I hi ha punts de contacte amb la capa de sota, el magma. 

És quan tenim problemes. 
El magma d’aquest, diguem-ne infern de foc, surt a la superfície quan es produeixen desequilibris. Tira amunt, troba per on sortir i es formen els volcans. D’una manera suau, com a La Palma, ho acaba trinxant tot però dona temps de marxar. O d’una manera explosiva, com va fer a Pompeia o aquí a l’Alt Urgell. 

Aquí!
Però fa tres-cents milions d’anys. Hi havia grans volcans, amb cràters de desenes de quilòmetres de diàmetre i expulsant milers de metres cúbics de lava i columnes de fum que arribaven a l’estratosfera. 

Això eren erupcions.
Penseu que els projectils de lava que sortien d’aquesta zona entre el Querforadat i Ortedó arribaven a Camprodó. En trobem restes al registre geològic. Quan esclataven volcans com aquests es produïen hiverns que duraven anys. 

Un espectacle per veure. 
Millor per no haver-lo de veure. Tot allò va quedar tapat per altres sediments i va quedar al fons del mar. Va passar quan hi havia aquell gran continent, Pangea, que en trencar-se i disgregar-se en va crear els actuals. 

I després? 
Al cap de 150 milions d’anys es formen els Pirineus i això queda enganxat a l’interior de les muntanyes. No ho hauríem vist si no fos que fa vint milions d’anys es comença a formar la gran falla que va de la Seu d’Urgell a Perpinyà, un trencament transversal. 

Caminem sobre aquestes històries. 
Els geòlegs som pocs però molt tossuts i pensem que la geologia té un gran atractiu. Faig sortides amb grups i, tant si són grans com joves, veus com els espurnegen els ulls: “ho tenia davant i no ho sabia veure!”, diuen. 

I tota aquesta zona és interessant.  
Molt! Estem en un racó bastant excepcional, a tot el Prepirineu i el Pirineu. Inclosa Andorra. Sense sortir del Parc Natural del Cadí-Moixeró tenim registres geològics des de fa 550 milions d’anys. Mireu quanta història per conèixer.