Quina manera millor de rebre un any que cantant? Sumem-nos a les ‘janeiras’. Si més no, a escoltar-les. Anna Sofia Pimenta n’és una de les veus

El Grup de Folklore Casa de Portugal té tota una trajectòria. 
L’any passat volíem fer la festa gran dels vint-i-cinc, però amb totes les restriccions no va ser possible. La farem enguany, en gran. Dos dies, l’últim cap de setmana d’abril, amb un concert i el nostre festival. Però encara estem concretant. 

De moment, ‘janeiras’.
És una de les tradicions portugueses més populars. Són com nadales que cantem durant tot el gener, de porta en porta, per donar la benvinguda al nou any. En acabar les cançons, rebem algun regal de les cases: dolços, vins, embotits... o fins i tot alguns diners. 

Una tradició antiga. 
Sí, i ben arrelada. Ho hem ampliat a tots els caps de setmana de gener. Enguany, començant per Encamp. La gent ens demana que vinguem: a casa, a les botigues, els bars... I passem sobretot per les esglésies de totes les parròquies. 

Un programa dens. 
Estem ocupadets, sí, tots aquests caps de setmana. Volem que aquesta tradició, que ha passat de generació en generació, no es perdi. Els nostres avis ja ho feien i esperem que els nostres fills també la segueixin. A banda, així convivim entre nosaltres, passem una bona estona. I els la fem passar a la gent també. 

Per a vostè també ve de família. 
Jo canto les janeiras des de ben petita, de porta en porta. El meu avi va crear un grup a Portugal de folklore portuguès i a la família ens ha transmès aquesta tradició. En arribar a Andorra em va sorprendre veure que també es feia. 

Que no perdem les arrels, en entorns urbans, oi?
D’això es tracta, sí. Jo porto aquí setze anys. 

Qui ho diria amb aquest català seu!
Sí, bé, vaig arribar de ben petita. 

Alguna vivència en les ‘janeiras’?
L’avi em deia que abans es regalava més menjar i es recorda molt de les festes que es muntaven després, per menjar-s’ho tots junts. De fet, fa tres anys hi vaig anar, allà a Portugal, i és així. 

Bona manera de rebre l’any. A veure si és amable. 
Efectivament, és donar la benvinguda cantant i amb una bona festa. Altres anys començàvem al matí i no paràvem de cantar fins a la nit, però ho hem reduït una mica i enguany comencem a la tarda. Fem cinc, sis, cases o locals, depèn d’allò que ens demani la gent. 

Què diuen les cançons?
Són com nadales. 

Quedaran afònics. 
Per això ens entrenem. Tots els assajos dels divendres són per preparar les janeiras i que surtin bé. 

Qui s’hi suma?
Els pares van intentant portar els fills i els fills, als seus. Però també volem atreure gent nova, encara que no siguin portuguesos, no importa. Només importa que t’agradi cantar i conèixer una nova tradició, la cultura i el folklore portuguès. 

El públic repeteix?
Sí, sí, tenim punts fixos on cada any ens reben. Locals i esglésies, però també d’algunes cases. Anem amb tot el plaer del món allà on ens ho demanen. És magnífica aquesta convivència. 

A vostè li agrada anar on?
Arreu, però confesso que quan anem a residències de gent gran m’encanta veure com en gaudeixen. Per a mi és una alegria, és on millor m’ho passo. 

Costa d’arribar al jovent en temps de reggaeton?
Potser als joves que estan al grup els agrada el reggaeton, però no és comparable, intentem que gaudeixin de les janeiras, i si després els agrada una altra cosa en el seu temps, doncs tot està bé mentre estiguin als assaigs i actuacions. 

Prou visible i viva al país la cultura portuguesa?
Estic bastant sorpresa perquè veig que tenim molt de suport per part de la ciutadania, com gaudeixen de tot el que oferim, des de les actuacions a mercats com O Feirão. I el suport de les institucions, he de dir. 

I a millorar?
Diria que falta que els mateixos portuguesos s’apuntin més a fer part de la comunitat, de la cultura i el folklore. Jo, per poc que pugui, als meus futurs fills els ho inculcaré.