Ignasi Dalmases. Advocat, actor i posseïdor de la “fórmula màgica per convèncer”. O no. Ara ens ho matisarà. En tot cas, oi que la cosa promet? Doncs impartirà un seminari a l’escola Entreacte sobre aquesta cosa complexa que és comunicar-se

Fórmula màgica? Això promet. 
Sí, oi? És cridaner. Però en realitat el títol és La fórmula màgica per a... convèncer? Amb interrogant, veus? Ens hem de plantejar si és la paraula idònia, perquè volem que algú faci el que volem, però que ho faci amb ganes. Que l’altre faci seu allò que li proposes, que no ho vegi com una imposició. 

És a dir que convèncer... 
... no convenç.

Així que cap fórmula màgica.  
És un procés reflexiu a partir del treball que fem a la sessió, llarga, tot un dia, nou hores. El meu mètode és participatiu, estimulant, molt reflexiu. Vull que el participant s’adoni a mesura que fa. 

Diu convèncer i penso “mentir”.
O més aviat penses en manipulació. Et demostraré que no és així. Estem parlant de quatre ingredients... i no entraré a fons, no t’ho revelaré tot. 

Faci un ‘hasta aquí puedo leer’ 
Generar confiança. Entusiasme. Actitud d’escolta. Actitud d’humilitat. Ja veus que aquí poca manipulació hi ha. Només crear sensació de seguretat, de fiabilitat. Si no, no convencerem. 

Generar entusiasme?
Que tingui ganes d’atendre’t, que captis la seva atenció. Escoltar per ser escoltat perquè tot s’encomana. I treballar des de la humilitat, que vol dir no posar-se per sobre de ningú, però tampoc per sota. I no puc generar confiança si no tinc autoconfiança. Ni interès si jo no tinc ganes d’estar allà. 

Reunió de feina: maleïdes les ganes .
Aparentment és dur, oi? Hem de passar de “l’he de ser-hi” al “vull ser-hi”.

Pensar en la nòmina no serveix? 
Cadascú... Ara, jo diria que la nòmina per si mateixa no motiva ningú. T’apugen el sou i estàs motivat dos dies, després hi tornes. 

Ho censuro, per si ho veu el meu cap.  
La motivació en el 99% dels casos no ve del sou, sinó del clima favorable perquè et sentis motivat. 

Qui necessita convèncer? 
Tothom. Jo era advocat, que és molt clar que el noranta per cent de les coses que fa són per convèncer. També al món hospitalari. El gestor. L’artista. Qualsevol activitat humana: quantes vegades vols convèncer la parella d’anar al cine? Et passes la vida intentant convèncer. 

I vostè era actor!
Allí devia ser poc convincent, que voldria tenir un currículum més llarg. 

Advocats... he cobert algun judici  i m’han avorrit com una ostra.
Totalment. I per què? Perquè no capten la teva atenció i no generen interès. Maneres? Moltíssimes. 

Va, avanci’n algunes.  
El sentit de l’humor. Què aconsegueixes fent riure l’altre? Que es relaxi de cop. Obre les precaucions que tingui, les reserves, i estarà atent al 150 per cent. 

I si no té sentit de l’humor? 
Tothom en té. Igual que tothom és amable. Que és una altra manera d’aconseguir l’interès. Passa pel somriure, mirar a la cara, dir el nom de la persona... Les pauses... que generen expectatives. Com jo ara. 

Ai! Jo pensava que era el telèfon.  
Faig estar atent el teu animal, espavila l’instint. Com fer-te una pregunta, estàs avorrit i despertes, ui! què passa?

Importa el missatge i el destinatari? 
Això diem. Per què fa por parlar? Per l’ego, estàs massa pendent de tu mateix. Ego fora. Oblida’t de si ho faràs malament, si faràs el ridícul, i els nervis no et trairan. Sols importa què dius. 

Per acabar. Com convèncer la parella de sortir si està escarxofat al sofà? 
Hi ha vegades que va bé sorprendre. Impactar. Aquí us ho deixo.