El 14 d’abril passat, el coet Ariane V s’enlairava de la base de Kourou a la Guaiana francesa transportant en el seu cim la sonda Juice de l’Agència Espacial Europea (ESA), iniciant així el viatge que l’haurà de portar fins a Júpiter el juliol del 2031. Juice, un acrònim per Júpiter Icy Moons Explorer (explorador de les llunes gelades de Júpiter), és la missió més ambiciosa concebuda fins ara per l’ESA i la missió estrella del seu programa d’exploració espacial per la dècada 2015-2025. Per la seva complexitat i per l’abast dels seus objectius, posa l’ESA en competició directa amb la NASA, que fins ara havia liderat l’exploració del sistema jovià.

Juice té com a objectius científics l’estudi en profunditat dels 3 satèl·lits de Júpiter, Europa, Cal·listo i Ganimedes, que tenen en comú que sota el gel que cobreix les seves superfícies amaguen grans quantitats d’aigua líquida. Ganimedes, el més gran dels satèl·lits del nostre sistema solar, més gran que el planeta Mercuri, podria guardar, ell solet, sota el gel superficial, un enorme oceà d’aigua salada que constituiria la reserva d’aigua líquida més important del sistema solar, molt més que tots els oceans de la Terra junts. De Cal·listo també es sospita de l’existència d’una important reserva d’aigua, molt més profunda que a Ganimedes, i que podria estar escalfada pel nucli calent del satèl·lit.

Europa també disposa de molta aigua sota la seva superfície, en una capa de gel prou fina perquè fins i tot aflori a la superfície sota forma de guèisers gelats, i mostra una activitat geològica molt important. Sempre s’ha considerat un dels llocs on és possible que s’hagi desenvolupat vida biològica, i Arthur C. Clarke, en la seva novel·la 2010 Odissea Dos, fins i tot l’imaginava com un  indret habitat que acabaria sent transformat, per l’acció de la intel·ligència extraterrestre al darrere dels misteriosos monòlits negres, en una segona Terra al voltant d’un Júpiter convertit en nou estel radiant.

Tot i que pot semblar pura especulació de ciència-ficció, no és una hipòtesi gens agosarada pensar que algun tipus de vida pot haver-se desenvolupat en alguna o potser en totes aquestes llunes de Júpiter. Sabem que els ingredients bàsics de la vida: aigua, calor i material orgànic, hi són presents com eren presents a l’origen del nostre planeta. Evidentment la diferència més gran amb la Terra és la falta de llum solar, però com hem vist al fons dels nostres oceans, prop de les fumeroles hidrotermals, la vida pot desenvolupar-se en la foscor absoluta en forma de diversos organismes que van de simples bacteris a cucs gegants, crustacis i cloïsses de tota mena. Els hàbitats en els oceans de les llunes estarien ben protegits de l’enorme radiació que emet Júpiter pel gel i l’aigua que actuarien de manera similar a l’atmosfera en el cas de la Terra. I en el cas de Ganimedes, també pel seu propi camp magnètic que el converteix en un cas gairebé únic de lluna magnèticament activa dins del nostre sistema solar.

Juice disposa d’onze instruments científics que permetran analitzar en detall tant la superfície com l’interior d’aquests satèl·lits i entendre millor la seva composició, geologia, la quantitat d’aigua que tenen, com es troba repartida i la relació que mantenen cadascuna d’elles amb Júpiter. Si bé no s’espera poder detectar directament si hi ha vida orgànica, sí que s’espera poder obtenir  informació prou interessant per justificar i preparar futures missions que s’arrisquin a explorar directament, aterrant a les superfícies de les llunes i buscar en el seu interior com ja hem fet amb Mart. No serà una tasca senzilla, Juice  necessitarà maniobres complexes d’acceleració al voltant de la Lluna i de Venus durant 8 anys per obtenir la velocitat suficient per arribar a Júpiter. En darrera instància, el 2034  s’espera que es posi en òrbita de Ganimedes per convertir-se en la primera nau feta per l’home en òrbita al voltant d’un satèl·lit altre que la nostra Lluna.

Si tot funciona com està previst, si l’electrònica i els panells solars resisteixen l’alta radiació de l’entorn jovià, si els càlculs de les trajectòries són acurats al mil·límetre, d’aquí a pocs anys és possible que aquesta ambiciosa missió de l’ESA canviï tota la nostra perspectiva sobre com entenem el sistema solar, si existeixen mons potencialment habitables més enllà de la Terra i quin és el nostre lloc en l’Univers.