Falses expectatives

Les expectatives són suposicions totalment subjectives que construïm sobre la realitat, formades tant per aprenentatges com per experiències passades. Malgrat això, aquestes suposicions poden ser una gran causa de frustració i enuig quan no s’esdevenen tal com desitgem. 
Al llarg de la vida la nostra ment va emmagatzemant idees, creences i pensaments als quals recorre quan es troba davant de situacions noves que ens poden semblar similars a d’altres viscudes anteriorment. D’aquesta manera, estalviem recursos cognitius a l’hora d’analitzar-los i respondre adequadament. Aquestes dreceres mentals, però, no sempre coincideixen amb la realitat. 
És normal generar expectatives. El nostre cervell està dissenyat per generar suposicions del nostre entorn, especialment davant de la incertesa o de fets negatius. Actua així com a mecanisme de defensa, ja que ens fa posar en estat d’alerta anticipant possibles perills o amenaces. No obstant això, aquestes expectatives poden perdre la seva funció evolutiva i generar un gran malestar en l’individu, fins al punt que aquest condicioni la seva conducta futura. Per exemple, si en una entrevista de feina tinc l’expectativa que aquesta serà un fracàs, és normal que durant l’entrevista estigui apàtic, nerviós o desmotivat. D’aquesta manera, l’expectativa es complirà i retroalimentarà la meva creença inicial de fracàs. Les meves accions futures hauran estat condicionades per les meves creences inicials. No hauré previst el futur sinó que per les meves creences equívoques, jo el crearé sobre la base de les meves males accions.   
Què és la realitat? Entenem la realitat com una construcció totalment subjectiva en què cadascú utilitza el seu propi filtre generat pels valors, les creences, les experiències i els aprenentatges que obtenim al llarg de la vida. La realitat no és negativa ni positiva, sinó que s’ajusta a allò que esperàvem aconseguir. Tal com afirma l’escriptor Paul Auster: “No existeix una única realitat. Existeixen múltiples realitats. No hi ha un únic món, sinó molts mons, i tots discorren en paral·lel... Cada món és la creació d’un individu.” 
Així doncs, què passa quan les expectatives i la realitat xoquen? Quan les expectatives són irreals i alhora poc racionals apareix el bucle de la indignació, la tristesa i la frustració. Esperar alguna cosa que no passa o que s’allunya del que desitgem ens pot provocar emocions negatives que, en lloc d’ajudar-nos a elaborar un pla d’acció, ens bloquegen. Tot i això, emocions com l’enuig, la tristesa o la ràbia són fàcilment perceptibles i no ens costa identificar-les. I en canvi, no ens resulta gens fàcil descobrir l’origen de la frustració. 
La frustració ens acompanya al llarg de la vida. Qui no ha vist mai una rebequeria d’un nen petit quan no aconsegueix alguna cosa? Així com els infants desencadenen un estat emocional negatiu per tal de canalitzar la sensació d’impotència o de decepció que experimenten, en els adults passa el mateix. Tot i això, no hem de deixar que aquesta sensació s’enquisti en la nostra vida i condicioni la nostra personalitat, ja que la seva persistència ens pot conduir a patir alteracions de l’estat anímic, baixa autoestima, sentiments d’inferioritat o actituds totalment destructives. La frustració és un hàbit après i, per tant, adquirit que podem revertir. Cal transformar-la en aprenentatge i veure-la com una oportunitat d’apropar-nos a l’èxit.  
Com podem evitar generar falses expectatives? Tenir il·lusions és sa i beneficiós, però cal saber on són els límits entre fantasia i realitat. Conèixer les pròpies limitacions i aprendre a gestionar la desil·lusió, la ràbia o la frustració ens ajudarà a ser més realistes i a controlar allò que realment estigui dins de les nostres possibilitats. 
Per acabar, tot i que és totalment normal i inevitable construir expectatives sobre nosaltres mateixos o sobre el nostre entorn, recorda que no són un reflex de la realitat sinó tan sols una opció dins d’un gran ventall de possibilitats. La realitat és únicament una construcció per a qui l’observa.