Que aixequi la mà qui no es queixa de mal d’esquena. Per a la resta, interessant la masterclass que oferirà Joan Gallart, fisioterapeuta, dissabte 29 al Roc Blanc. Vagin buidant l’agenda

Benaventurat aquell a qui no li faci mal l’esquena. 
Mireu quines xifres per situar-nos: en qualsevol país occidental, una de cada quatre persones pateix dolor crònic d’esquena. Lumbar en el 60% dels casos. És una mena d’epidèmia silenciosa que maltracta la societat i l’adherència als tractaments –exercicis, medicació– no supera el 30%. Hi ha un munt de gent sense esperança que es pregunta com pot sortir d’aquest pou de dolor. 

Vinga pastilles...
I com és que amb els avançaments de la farmaindústria segueix havent-hi tant dolor? No xoca?

Doncs això, com és?
Tenim una societat desactualitzada respecte del dolor. A vegades hom pensa que és psicològic. No. El dolor és dolor. Però per la meva experiència, el 90% del dolor crònic d’esquena és una combinació de por a tenir l’esquena lesionada i falta de moviment, tenir uns punts rígids i adolorits. 

...?
La gent m’arriba a la consulta molt enganxada als resultats d’una ressonància. Vull explicar el món del dolor, coneixements obsolets com aquest de la ressonància: és la reina del diagnòstic. Potser tens una artrosi, una hèrnia discal, i et diuen “tens una esquena feta caldo, així que el pàdel, que t’agrada tant, l’has de deixar”. És el camí cap al cercle viciós del dolor. 

Uf!
En canvi, d’esquenes que realment tinguin patologies rellevants no n’hi ha més que un cinc o deu per cent com a molt. La resta, amb moviment i coneixent aquest món del dolor, aconsegueixes desconnectar-te del dolor. Evidentment que hi ha problemes, com aquelles hèrnies massives, que obliguen a passar pel quiròfan. Però és un percentatge mínim dels casos. 

Però per què ens fa mal l’esquena? 
No és tan important per què fa mal. És un factor idiopàtic, no se sap ben bé. El tema important és com tractar-lo i com fer perquè un dolor agut no esdevingui crònic. La gent fa tot el contrari al que hauria de fer:  l’estrès, el pensament negatiu, el catastrofisme...

L’estrès i les cervicals...
Sí, sí. Qui més pateix dolor cervical són les dones, per l’autoexigència. Saps què aconsello? Deixa anar, aprèn a deixar anar. Per això vull explicar que hem de sortir del cercle viciós de dolor i entrar en un cercle de salut. I diré com fer-ho, és clar. Més encara, tampoc està malament que vingui qui no el pateix, per evitar-ho. 

Maleït estrès. 
És el gran enemic de les cervicals. De cervicals encara hi ha menys patologia greu. Quan en tens una de bona, t’asseguro que no aixeques ni el braç. Per a la resta, escalforeta, calma, perquè la tensió s’acumula al coll. 

A la masterclass explicarà com. 
Faré una part pràctica i després, uns quants exercicis, senzills, per fer a casa,  durant pocs minuts i a diferents hores del dia. Els de la nit són els més importants, perquè també serviran per ajudar a dormir.

Un altre mal de molts. 
Hi ha una crisi de son, sí, i no dormir és igual a més dolor. Això farem a la part pràctica, i la gent sortirà amb el mateix tractament que jo ofereixo al meu lloc de treball, jo soc el fisioterapeuta de referència sobre dolor crònic al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf. 

Doncs benvingut sigui.
Aquests exercicis s’han dissenyat amb amor i compassió, us ho asseguro, i estan ajudant la gent. En breu iniciarem un assaig clínic per avaluar l’eficàcia del mètode que faig servir. A banda, la masterclass tindrà un seguiment, amb la Txell  Pagès. Farem classes grupals per reforçar els exercicis. 

I qui no pugui venir, té un llibre seu.
Cert, vaig publicar un llibre on recullo aquest mètode, Corazón valiente = espalda sin dolor. Puntualitzem: el dolor no sempre és negatiu, és un mecanisme de defensa, d’alerta, del cos. Però no deixem que es faci crònic.