Avui coneixem a Eugenia Correia, aque és la tercera de les seleccionades andorranes que participen al Sona9, que, tot i que és molt jove, ja té una àmplia experiència en concursos. A més, l’any que ve presentarà el seu primer EP!

Preparada pel Sona9?
I tant! Pensava que estaria molt més nerviosa, però ho estic gestionant molt bé. Farem el que fem sempre, que és fer música i el que ens agrada, així que és per gaudir-ho.

És la primera vegada que es presenta en un concurs d’aquest tipus?
Que estigui a l’altura del Sona9 sí, però ja he participat en altres, com el Talantejand o el Got Talent Lauredià, que tots dos els vaig guanyar, així que ja tinc una mica d’experiència de com gestionar la situació, tot i que fa uns tres anys que no em presentava a cap concurs.

Sou 30 seleccionats, però quants hi optàveu?
Penso que érem més de 170 candidats. La veritat és que no tinc paraules; estic molt i molt agraïda!

I què ha fet per ser seleccionada?
Doncs res d’especial o extraordinari, simplement he sigut jo mateixa. Els vaig presentar qui era, la meva música, i a partir d’aquí entenc que el fet que em seleccionessin vol dir que els va agradar la meva essència, i això és amb el que em quedo.

Que bo!
A més, tocarem a l’Auditori Nacional nou, i en tinc moltes ganes. Ja hi havia actuat alguna vegada, però no amb projectes personals, així que ara fer-ho de cop amb el meu projecte és molt emocionant!

Però vostè ja ha actuat en directe presentant la seva pròpia música, oi?
Sí, ja n’he fet uns quants. Al Sona9 farem el mateix però més escurçat i, per dir-ho així, més buscat o ben pensat. Tenim 20 minuts per participant, així que entre parlaments i tot plegat dona per a quatre cançons.

Quant temps fa que compon?
Des del 2022, més o menys. Primer era una cosa més ocasional, però ara sí que hi estic molt més focalitzada.

I per què va començar a compondre? 
Un dia estava amb el piano i em va venir la idea d’intentar crear alguna cosa, i des d’aquell moment no he deixat d’experimentar i provar coses noves. M’agrada molt compondre gairebé a les fosques; solament deixant una llumeta per veure una mica les tecles, i em deixo endur pel que sento en aquell moment.

L’entenc.
Vaig provant fins que em trobo uns acords que realment m’interessen, i a partir d’aquí intento trobar alguna melodia. Llavors, arran d’aquesta em comencen a sortir algunes frases.

Quina formació musical té?
Ara estic al Taller de Músics de Barcelona, però amb 9 anys vaig començar a tocar el piano i als 13, a cantar. Recordo  com em vaig adonar que podia tocar el piano i cantar alhora, i se’m va obrir el món! Llavors vaig deixar una mica de banda el piano i em vaig centrar molt en la veu.

Quin estil de música fa?
Al Taller m’estic formant en cant modern i de jazz, així que jo faig una mena de barreja, que li’n dic modern-fusió. No m’agrada tancar-me en un únic estil, i intento incorporar jazz, fado, música folklòrica. Així que potser faig una cançó més moderna i una altra de més tradicional, per dir-ho així.

Té algun referent o inspiració?
Sí, bec molt del Salvador Sobral, que és un artista portuguès que també es va formar al Taller i el 2017 va guanyar Eurovisió. Fa coses modernes però molt jazzístiques i, alhora, tirant d’arrels. Em sento molt identificada amb ell.

Tornant al Sona9, què espera del concurs?
Realment em fa por parlar d’expectatives (riu). Prefereixo tenir-ne poques perquè així, si aconsegueixo un bon resultat, després sigui tot encara més gran! Soc molt exigent amb mi mateixa. Sempre intento millorar i millorar. 

Això és molt important!
A més, per molt que siguem un país petitet, està bé que es vegi que els artistes d’aquí també podem construir la nostra carrera musical no solament al Principat, sinó cap a fora. 

I més enllà del Sona9?
Tinc molts objectius i apunto molt alt! Però ara estic treballant en un EP de cara al 2027. El gravarem aquest setembre amb el mateix quartet, i seran cinc o sis cançons.