Eduard Reinoso, dietista i nutricionista, forma part de la terna de conferenciants que abordarà, el matí de dissabte a l’edifici de Creand, tema tan vital com el de l’educació nutricional, del qual no anem sobrats
La sessió...
És una col·laboració que ens demana Special Olympics, perquè un dels problemes amb el col·lectiu és que potser no són tan conscients de l’alimentació. Si sabéssim que una crep de Nutella no ens fa mal, en menjaríem cada dia, oi? Però com que sabem que és perjudicial, busquem una alimentació equilibrada.
Ho fem com podem, sí.
Derivat d’això, amb sobrepès i obesitat, arriba la diabetis tipus 2. La idea de la xerrada és, com que són nanos que estan fent esport, ensenyar-los a distingir els suplements, com les barretes, les begudes energètiques i els bolos energètics, que són pasta de fruita.
I donar-los opcions?
Que aprenguin les propietats de les barretes energètiques que es venen a qualsevol botiga d’esport, i veure que aquest producte, que és processat, es pot fer a casa i que resulta una opció molt més natural. També ho podem fer amb les begudes isotòniques.
Millor fets a casa.
Els processats tenen molta més quantitat de sucre, de sodi, greixos dolents... Intentarem buscar productes semblants però naturals i reduir sucres i sodi, que ajuden a millorar el rendiment esportiu i eviten sobrepès.
Per què no un entrepanet?
Es podria utilitzar qualsevol hidrat de carboni, però les barretes són més pràctiques, oi? mentres corres per la muntanya o fas un altre esport. Es podria menjar un entrepanet, sí, però busquem coses amb poc volum i palatables, apetitoses, com les barretes.
Aquests substituts casolans, doncs, ens vol donar un exemple?
El més fàcil són les begudes isotòniques. Què es necessita per fer esport? Hidratació i hidrats de carboni (sucre). És clar que també depèn del tipus d’exercici, no és igual competir deu minuts que una hora.
Entesos.
Per tant, podem fer una beguda amb aigua, suc de taronja i una mica de carbonat. Serà sempre molt millor que aquestes begudes energètiques que, a banda de molt sucre, també porten moltíssima cafeïna, l’equivalent a cinc cafès. I de sucre, fins a seixanta grams.
Que és una barbaritat.
Si un sobret porta set grams, doncs sumeu els que suposen.
Doncs fem fora aquestes llaunes.
A banda, hi ha dos tipus de sucre, també ho volem explicar. Els d’absorció ràpida, que són els de sucs, sucre, mel, pastissos... i d’altres que s’absorbeixen lents, com arròs, patates, que necessiten d’una digestió per convertir-los en glucosa. Si prenem els primers i no fem exercici, fem un pic de glucosa, es converteixen en greix i això ens produeix sobrepès i obesitat.
Aquesta beguda isotònica feta a casa, és bona?
Bé, és bona, però és cert que els productes processats tenen altres ingredients que potencien els sabors. A banda, és més fàcil comprar que preparar a casa.
Quan et deshabitues del sucre industrial, després es troba menys gustós. Es neteja el paladar?
Cert. Això passa tant amb el sucre com amb el sodi. L’OMS recomana no prendre’n més de cinc grams al dia: això és una cullereta petita, incloent-hi la de cuinar i la d’amanir. Estem molt, molt, per sobre. A banda, alguns productes estan molt carregats de sodi: també ensenyarem a detectar-los.
Com?
Per exemple, amb l’etiqueta Nutri Score. És una bona eina per triar els productes més saludables, però s’ha de saber interpretar, és per comparar dins del mateix tipus de producte.
Què vol dir?
Posaré un exemple: l’oli d’oliva verge extra porta una D, perquè és greix, mentre que un refresc de cola sense sucre pot portar una B. Ja veiem que alguna cosa xoca, oi? Per això diem que l’educació nutricional és molt important i no en tenim suficient.
L’última: cola això de posar-nos les botes i després anar-ho a cremar?
Aquest és un dels problemes: si faig esport però menjo tot allò que vull, més del que gasto, no baixaré de pes. Una altra cosa és que fem exercici i veiem que la bàscula no baixa: potser és que amb l’esport augmentem la massa muscular, que pesa més que el greix. Per tant, mirem-nos el volum més que el pes.