Curiosa, la proposta que presentarà Tania Agorreta el 30 i 31 al Roc Blanc: com veure sense els ulls, com entrenar la visió intuïtiva. Fa anys que ho investiguen, des de l’Institut Visió Intuïtiva. Fem-hi una ullada

Mirada intuïtiva?
Treballem totes les capacitats intuïtives. La visió intuïtiva seria la capacitat que tenim tots de percebre l’entorn físic immediat sense fer servir els ulls, però d’una forma visual. Estaríem parlant de persones que, a través d’exercicis de relaxació, introspecció, d’informació que no arriba pels cinc sentits tradicionals, poden veure colors,  formes, objectes, moviments, persones...

Però veure o imaginar? 
Quan imaginem també estem veient, veus dins nostre. Però també veiem amb els ulls tancats en altres molts llocs. Per exemple, si mires una llum i tanques els ulls, oi que et queda una postimatge impresa? Normalment, en aquests espais ens centrem en la imaginació, perquè ningú no t’ha explicat que així també podem veure coses reals, no sols allò que imaginem o recordem. 

Em resulta difícil d’entendre, admeto. 
És informació que es manifesta més enllà de la que podríem dir una realitat consensuada. No t’ha passat mai que has tingut una certesa interna de com serà una cosa? Doncs seria el mateix, però aquesta mena de pressentiment el tindries en forma d’imatge. 

Un exemple? 
Hem vist de tot, però per exemple, persones que després d’un cert entrenament, els poses un antifaç i els poses unes cartolines davant i són capaces de dir de quin color és cadascuna. 

Com passa això? 
Aquí hi ha moltes teories, però de fet, hi ha estudis de diferent mena sense que de moment hi hagi més que hipòtesis. Nosaltres portem sis anys acompanyant aquesta capacitat, ho veiem contínuament, però no tenim cap explicació científica al respecte. 

Aquestes hipòtesis? 
Receptors en la pell que passen informació o que depengui de freqüències que capta el cervell... De teories n’hi ha moltes, però cap de confirmada. Ara es comencen a fer més estudis cada cop i en algun d’ells, monitorant el cor, es veu com aquest s’accelera uns segons abans que una imatge aparegui en la pantalla, és a dir, que el cor ja sap prèviament què passarà, reacciona.  
Aquest matí, abans que sonés el despertador, somiava que arribava tard.  
Ah, sí?! Quina cosa tan curiosa! 

Això de la visió intuïtiva fa pensar en les capacitats sinestèsiques d’alguna gent. 
Exactament. Té molt a veure. Estem acostumats a fer servir els cinc sentits tradicionals, però en realitat podríem tenir una percepció molt més àmplia. Estem acostumats a pensar i sentir dins de la caixa, que el cervell segueixi sempre les mateixes rutes. 

Som molt racionals.  
Sí, s’entrena preferentment la via cognitivoracional i ens deixem la part emocional de banda. 

I tot plegat, per a què serveix? 
Doncs per exemple hem estat treballant amb persones amb ceguesa, unes sessions gratuïtes, des de fa quatre anys. Cert que si tu ja veus amb els ulls no té gaire sentit intentar veure sense ells. Però per a algú que no hi veu, li permet relacionar-se d’una altra manera amb el món que l’envolta. 

Ho aconsegueixen? 
No puc dir que a través d’un entrenament, perquè no és com anar al gimnàs,  però hi ha tècniques i han aconseguit discernir colors tot i no haver-los vist mai, i fins i tot arribar a llegir. Així que té una utilitat molt pràctica. 

Caram! 
Per als que hi veiem, crec que és un camí per obrir-te a altres percepcions, un camí diferent, a unes percepcions més intuïtives, en certa manera a aconseguir més claredat. Pel nostre institut han passat més de 1.500 persones i crec que en alguna cosa els ha canviat la vida. 

Vostès, com s’hi van embarcar? 
Tant la meva parella com jo veníem de l’educació, d’infantil i primària. Ens ho vam trobar a través d’un conegut i, és clar, de què ens esteu parlant? Però ens vam anar endinsant, investigant.