“Fer d’‘au pair’ és obrir-te al món”

Amb 21 anys, Ariadna Osorio ha emprès la gran aventura, no direm la de la seva vida perquè li desitgem que en tingui moltes més, però un any com ‘au pair’ a Londres ja està bé per obrir boca. I ella anima el jovent a provar

A Londres.
Estic al municipi de Croydon, al barri de Shirley. Des de l’1 de juny, cuidant dues nenes de tres i vuit anys. Està molt bé. És la meva primera vegada com au pair... també és el primer cop que estaré tant de temps lluny de casa. 

La decisió?
Estic fent un cicle superior en Educació infantil, sempre m’han agradat molt els nens. Això em sembla una bona oportunitat: lliga l’interès pels nens, conèixer noves cultures, millorar l’idioma...

Com ho vas lligar?
Pel meu compte, a través d’una web gratuïta, Aupairworld, on et poses en contacte amb les famílies, que et diuen quines seran les teves feines, el petit sou que et donen a banda de la manutenció. Vaig fer un parell d’entrevistes per videotrucada i aquí estem. 

I us vau agradar.
Em van semblar molt simpàtics. Ella és metgessa, obstetricista, i ell treballa en finances. T’has de guiar per l’instint, no pots estar segur al cent per cent que serà una bona família, perquè la gent explica moltes experiències dolentes. 

Una loteria.
Cert, però en el meu cas estic molt contenta. Faig 20 hores a la setmana, em paguen bé i només l’he de gastar en capricis, en transport. 

La comunicació?
Bé. Fa molt que estudio anglès. Però 24 hores al dia... I hi ha paraules que costen, vocabulari molt casolà: em quedo amb cara de ‘què m’està dient?’ I la nena gran estudia castellà. És molt divertit. 

A banda, estudies.
De moment, viatjo, conec per aquí. Al setembre iniciaré curs a distància a la Universitat Internacional de València, un grau d’Educació Primària. Perquè aquí penso estar fins al juny que ve. 

Un any.
Hauré de venir de tant en tant perquè amb el visat de turista només m’hi puc estar sis mesos, però sí que puc renovar-lo i continuar. I igualment tinc accés a drets com ara la sanitat pública, tot i ser turista.

Complicat, amb el Brexit?
No, no. Ells em van ajudar molt i estic en un grup d’au pair, ens ajudem. 

Què és el millor i pitjor, per ara?
Créixer com a persona, conèixer gent, obrir-te al món... a banda de la fluïdesa amb l’anglès, és clar. De dolent, de moment no he viscut res. Estar lluny de la família, és clar, es fa dur. I entendre el transport públic! Els primers dies em perdia constantment. 

Hi ha la fama que per menjar...
He de dir que mai no havia menjat tanta verdura. Potser perquè amb una mare metgessa vigila la dieta de les nenes. També es pot tirar del menjar ràpid, que és baratíssim, increïblement barat. Trobo a faltar els embotits. Quan torni a l’agost me n’emportaré un fuet envasat al buit, imagino.

Contraban de salsitxons.
Sí, sí... només es pot entrar així, al buit, per seguretat alimentària. 

La gent?
Arreu n’hi ha algun d’antipàtic, però la veritat és que la gran majoria s’esforça molt per fer-se entendre. Molt educats. 

Recomanes l’experiència?
Sí. Especialment si t’agraden els infants, és clar. De moment porto poc de temps, però l’aventura, que ho és, m’està agradant molt. Això sí, que vigilin a l’hora de triar les famílies, que facin unes preguntes clau i tinguin una mena de contracte on tot quedi detallat per escrit: les feines, el sou...

Preguntes clau?
Has de tenir molt clares les teves tasques, les hores, la zona on estaràs, veure que la família sigui afí, i el sou, és clar. 

Havies descartat altres famílies.
Sí, la veritat és que em contactava una família d’Irlanda que tenia, no recordo, com quatre nens i un altre en camí. Em va semblar una mica massa.