Proposta per a esportistes, però a tots ens pot interessar, oi? 
Sí, va enfocat a les necessitats que pot tenir un esportista. Sigui la disciplina que sigui, de força, de fons, del que sigui, l’alimentació és important, tant si fas bicicleta com si nedes. Dins de tots els aliments que mengem, hi ha un grup especial, energètic, els carbohidrats, i s’han de gestionar bé o es transformen més en sucre i menys en combustible. 

Sobretot qui no es mou del sofà.  
Hem d’entendre quins aliments, quines proporcions, hem d’ingerir perquè s’adaptin a l’esport que fem... o al que no fem. El taller va per aquí. 

D’esportistes d’elit n’hi ha pocs. Expliqui’ns a la resta. 
Dins dels aliments que aporten energia, els que hem de menjar segur quan fem esport, n’hi ha que són energia de llarga durada o més lenta, que dura més estona. Per a una cursa de llarg recorregut és interessant fer un àpat previ amb, per exemple, un arròs integral, que donarà una energia que durarà més estona, que una fruita. 

Entesos. 
A la xerrada volem ajudar a identificar quins són aquests aliments més adequats en funció del tipus d’esport, del moment. Com que cada cop més ens trobem a la consulta, a la societat, que hi ha més problemes amb la gestió del sucre, veiem més gent amb resistència a la insulina, per exemple, amb tendència a engreixar-se, és important aconsellar sobre les quantitats per a cada persona. 

Potser no tots sabem què són els carbohidrats.  
Un aliment ric en carbohidrats pot ser ric en carbohidrats d’absorció lenta o ràpida. Els sucres són d’absorció ràpida, mentre que l’arròs, la pasta, les patates o el pa, són d’absorció lenta. Però dins d’aquest grup, hi ha aliments, com l’arròs integral, que encara és d’absorció més lenta. Utilitzem el concepte d’índex glucèmic, que és la capacitat de l’aliment de disparar els nivells de sucre a la sang. En un diabètic o gent amb resistència a la insulina és important buscar aliments on l’índex glucèmic sigui més baix. A la sessió de dissabte farem una part de xerrada i després una part pràctica, amb algunes receptes, idees de plats. 

Sucre: no sols està als dolços.  
En els sucres ràpids entraria la fruita, la mel, els sucres amagats: potser el iogurt és de maduixa i en té. Ho hem de saber gestionar. No és igual si fas o no esport i com està cadascú, la seva salut. En depèn si es transforma més ràpidament en greix o no. 

Et fas gran i t’engreixes més ràpid. 
No és tant el tema de l’edat, no. Si tens més pes, tens més números per tenir resistència a la insulina, mala gestió del sucre, i generar més sobrepès. Ara ens trobem nens amb aquest problema. 

Perquè no sabem menjar?
No ens culpabilitzem, però l’entorn social és obesogènic, ens porta a menjar més, més sucres: el menjar ràpid que la indústria ens posa a l’abast, aliments gustosos i de fàcil preparació, però molt calòrics. És difícil fer una dieta ben feta amb tot el que tenim al voltant. No s’ha de culpabilitzar ningú, sinó que s’ha de ser conscient de l’entorn i fer tries més saludables. 

Un pot de cigrons, amb tomàquet i tonyina és ràpid, fàcil i bo, oi?
Exactament. Els cigrons cuits són ben bons. No tot el que va preparat és dolent. Una altra cosa és que siguin cigrons amb xoriço. 

Un esportista d’estar per casa, què ha de menjar? 
Carbohidrats d’absorció lenta: arròs o pasta integral, llegums o patates, un aliment proteic i amanida o verdura, que ajuda que l’absorció sigui més lenta i l’energia duri més estona. El plat ideal té els tres ingredients. 

Quanta estona abans? 
Idealment, recomanem que vagis amb l’estómac buit. Per què? Perquè la sang ha d’estar disponible per al múscul, no per pair. La digestió triga unes dues hores, i serà a partir d’aquestes dues hores que obtindràs el millor rendiment. 

Farà receptes com a exemples.  
Plats amb llegums, peix i verdures. Aliments saciants, fàcils de fer i originals. 

Per exemple? 
Heu de venir, però així, per orientar, una amanida completa, un potaje amb verdures i ou...