Diari digital d'Andorra Bondia
L'antropòloga, d'origen terrassenc però una enamorada del Pirineu.
 0
L'antropòloga, d'origen terrassenc però una enamorada del Pirineu.

“Fer formatge, pasturar vaques... les falles són part d’un entrellat”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

És el moment de parlar de falles. O de focs del solstici d’estiu al Pirineu, que és com es va batejar la candidatura a la Unesco sobre la qual Mireia Guil està realitzant la tesi doctoral. Està una mica ‘fallofòbica’ amb la feinada, riu

Una tasca densa la seva.
Oi tant! He de dir que de la fallofília estic entrant en fase de fallofòbia i tot. Ha ha ha. És broma, és broma.

Una tesi sobre falles?
Soc terrassenca, amb formació en Filologia Romànica, amb un màster en Història Medieval, i em vaig cansar d’estudiar els morts i vaig decidir estudiar els vius: a Pere el Catòlic no el podia entrevistar i jo necessitava trobar la dimensió més social. Així que em vaig llançar cap a l’antropologia.

Ha fet una volteta pel coneixement.
Tot i que de principi em vaig trobar que m’explicaven coses de pobles molt llunyans que no m’interessaven gaire: a mi el que m’apassiona realment és el Pirineu. A Filologia només feia treballs centrats en Pirineu, Pirineu, Pirineu.

I això?
Deu ser que des de petita hi estiuejàvem amb la família.

Conjumina passió i àmbit acadèmic.
En plantejar-me el doctorat va sortir l’opció d’estudiar la candidatura de les falles a la Unesco, com es va gestar, des de l’antropologia. Doncs som-hi! M’hi vaig posar el 2018, a l’estiu fent ja treball de camp.

Confessaré que els processos de la Unesco em semblen tan farragosos que em generen urticària.
Prou que ho entenc: a mi m’interessa  per a la recerca no tant la festa en si sinó la patrimonialització, les polítiques, aquesta mena  de coses.  És molt dens: si a partir de la declaració de la Unesco canviava o no la gestió de la festa, l’impacte turístic, etcètera.

I?
Si m’ho permeteu, les conclusions de la tesi les reservo perquè encara estic en procés de redacció i no voldria pas desvelar-les.

Doncs ja en parlarem a fons, però va, una petita visió.
Hi ha hagut diversos graus d’implicació i visions locals de què és o no la Unesco, també de l’impacte de la candidatura en cada territori i inclús cada persona. Però jo m’he centrat en el Pallars, la zona francesa, i força però no tant com voldria, per la Covid, per Andorra.

Les llistes de patrimoni de la Unesco semblen mannà del cel.
No diria, no, però tampoc no voldria opinar-hi. Estem en un procés evolutiu de candidatures, també de la pròpia Unesco, des que països com el Japó, no monumentalistes, van insistir que el patrimoni no es pot basar només en els monuments i d’aquí la convenció del patrimoni immaterial... però acaben sent els països de sempre els que generen candidatures: els que tenen recursos.

Va, anem al vessant humà del seu treball de camp.
Em van rebre molt bé arreu. Ara, has de picar pedra: no pots anar només preguntant per les falles, perquè el treball de camp és imbuir-te de tota una societat, i per tant, t’interessaran aspectes diversos, des de pujar les vaques als prats a fer formatges. La realitat és polièdrica i has de veure quin lloc ocupen les falles en tot l’entrellat social.

Crea lligams personals.
Ja ho pots ben dir. Tant a França com al Pallars vaig ser adoptada per qui considero els meus avis. Pierre Mansas em va acollir durant l’estada: quan al poble feien la migdiada jo anava a casa seva i fèiem cistells, tocava l’acordió, ballàvem...

Una relació molt maca, diria.  
Quan va emmalaltir la família em trucava com si jo en fos una més. I en morir vaig passar un dol, molt afectada. En general, em vaig introduir en les comunitats locals, vaig intentar mimetitzar-me.

I un ‘avi’ pallarès.
El Ciscu d’Alós. Amb ell també feia cistells. Hi estic en contacte. I vols saber una cosa curiosa?

Per descomptat.
Doncs vaig descobrir que els cistells es trenen de la mateixa manera als dos territoris, dos valls llunyanes.

I això que li diu a l’antropòloga?
Diu poc i molt: potser reforça les teories folkloristes de la unitat pirinenca o potser sols parla de si les tècniques de trenatge tradicional s’han transmès o no... la cistelleria no és el meu àmbit.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic