Hem badat una mica, és cert, i qui més qui menys ja ha recollit la parafernàlia nadalenca i ni se’n recorda. Ningú excepte els pessebristes que, com Pau Martí (seu era l’exposat a l’Espai Ermengol), ja estan pensant el següent

Una afició no gaire habitual, i menys en un xaval jove, diríem. 
Estic a punt de fer els 22, sí. Però sempre, des de petit, quan em van comprar les primeres figures, m’hi vaig anar aficionant. A primer d’ESO, devia tenir onze anys, mira si passa el temps, vaig començar a fer unes casetes amb capses de cereals, i més coses a mà. 

Com passa el temps, diu! El pessebre és cosa familiar?
A casa el pare sempre muntava el pessebre, sí, també el padrí, així que a casa sempre ho havia vist i m’havia cridat l’atenció. Així que sí, podríem dir que és tradició familiar. 

Què li trobes? Als joves us pot semblar antiquat i tot. 
De fet, penso que en el meu cas el fet que sigui un pessebre, el naixement de Jesús, és el que menys. El que m’agrada és aquesta cosa del maquetisme, de fer coses amb les mans, a petita escala. Ja em comprava de petit aquelles coses per fascicles de Crea tu casa victoriana o similars. M’agraden les coses manuals i el pessebre és l’excusa per canalitzar-ho. 

L’últim el vas exhibir a l’aparador de l’Espai Ermengol!
Molt guai! Sempre l’havia muntat a casa i em deien que, amb tota la feinada, valia la pena ensenyar-ho. Ha estat una experiència molt maca: sempre hi havia gent mirant-lo, sobretot els nens, que s’hi fixaven molt. 

T’ho van proposar ells?
Un dels tècnics del museu em coneix des que era petit, sabia com els faig, i se li va acudir la idea. Vam veure que era viable i au! 

Per tant t’hi vas aplicar a fons, a dissenyar-lo.
De fet no, va ser bastant d’última hora, i com que tenia molta feina de la universitat, dels estudis, tampoc és que m’hi hagués pogut dedicar gaire. Però sí que vaig poder anar afegint coses, i en tenir un públic nou, no importava tant que fos un pessebre pràcticament igual al de l’any anterior. Per a l’any vinent, si continuem, ja serà una altra història. 

A l’escenografia lligaves el naixement amb els estudis de Filologia: hi havia una escena de ‘El Quixot’.   
Sí. Ara estic fent Filologia Catalana, però tinc un grau en Estudis Literaris també, i l’any passat vaig cursar una assignatura sobre El Quixot que em va agradar moltíssim. Per això vaig decidir plasmar-ho, amb l’escena de la crema de llibres i la del cavaller lluitant contra les bótes de vi, vaig posar diferents elements que no desentonaven. Això l’any passat, però. Enguany havia muntat la biblioteca de El Quixot i vaig mantenir alguns elements, per lligar el pessebre amb la literatura. 

Permet obrir-se a la imaginació. 
Tinc les figures típiques, és clar, perquè el naixement és el que és, però després pots tenir figures que modifiques, que repintes. Per exemple, Don Quixot abans era un pescador i en lloc de la canya li vaig posar l’espasa. Ara el vaig reutilitzar i és un home que encén el fanal del carrer. 

‘Rara avis’ entre el jovent que, no sé, prefereixen els videojocs?
No sabria dir, a la gent de la meva edat a qui li he ensenyat els va agradar, tot i que ells potser el munten a casa, però fer-hi coses és una altra història. Jo he estat molt autodidacta, sé que hi ha associacions de pessebristes per Catalunya i que s’imparteixen cursos, i ja m’agradaria, però no tinc temps. 

Normal, a sobre, ara toca fer un Erasmus. 
Exactament, tot i que només uns mesos a Londres. Així que no estic en contacte amb el pessebrisme i no sé si hi ha afició entre els joves, suposo que sí. Però de cara al Nadal vinent ja tindré temps de preparar-lo, si em deixen tornar a muntar-lo a l’Espai Ermengol. 

A banda dels pessebres...
Tots els treballs manuals m’agraden i vaig variant. De maquetisme, sols el pessebre, i a vegades ja m’hi poso durant l’estiu, com per exemple quan vaig construir les cases i estructures. El temps ja m’hi porta i quan arriba novembre ja se m’encenen les llumetes. 

Més manualitats, dius.
Estudiant fora és més complicat, però sempre es troben excuses, com per al regal d’un amic o similar. El ganxet m’agrada. No és que ho faci regularment, però de tant en tant.

Ganxet! Ara està de moda. 
Sí, sí. Semblava cosa de iaies, però, sabeu?, hi ha molts molts joves que fan ninos de ganxet, s’està reinventant. Relaxa molt. Pots anar fent mentre veus una sèrie, per exemple. No necessites pensar molt, més enllà de comptar, i passes una bona tarda. Anar fent i passa el temps molt ràpid.