L’avi, en Pere Moles, ja escrivia. Així que d’aquí, pensa Laura Lladó, li deu venir l’afició, si no la vocació, d’agafar la ploma (el teclat, és clar). Presentarà la primera novel·la, ‘Hotel Märchen’, el  5 a La Trenca

Doncs som-hi: ‘Hotel Märchen’.
Què és això? Un projecte que vaig anar escrivint durant un any, escrivint, escrivint. Una explosió d’idees. No podria ni catalogar què és. Ficció moderna, contemporània, amb una barreja de misteri. Märchen és una paraula alemanya que significa conte de fades. 

Ah!
Volia jugar amb la contradicció entre un hotel suposadament meravellós i realitats més fosques diguéssim. 

Policíac?
No del tot. És una narració que no va ni per capítols, sinó que vaig guiant-me per una cronologia. Però el fil conductor és l’hotel. Misteri sí que n’hi ha. 

La idea sorgeix de...
Un hotel a Los Angeles, un hotel real, va ser la meva font d’inspiració, diguem. Després, moltes històries reals, fets criminals als Estats Units, que després jo interpreto. A mi és que m’agrada molt el tema del true crime, els baixos fons, drogues, prostitució, aquell rerefons de les ciutats, que no són com ens les pinten. 

Periodista de successos, quasi.  
És una autoedició i qui l’ha vist ha posat una etiqueta diferent. Però sí. 

La primera novel·la, tal com raja. 
Tal com raja, sí, sí, i la primera. Havia fet relats, però per a mi, no havia anat més enllà. En canvi, aquí he anat fent, no he estat un tipus d’escriptora-arquitecta, diguéssim, sinó que he anat tirant tal com sortia, sense planificar. 

La seva professió, tanmateix, no té res a veure, ni amb els baixos fons ni potser amb l’escriptura. 
Soc ara mateix guia cultural als museus d’Andorra. Tinc estudis en Turisme i m’agrada molt el món de les llengües. Fa anys que estudio alemany i per això el títol. Dins del meu llibre també incorporo nacionalitats barrejades, gent que ve d’aquí i d’allà. 

Això sí que sona a viscut sobre el terreny. 
És la part meravellosa de la meva feina. Ara mateix estic a Casa de la Vall i és fantàstica l’oportunitat de conèixer gent d’arreu del món: dels Estats Units, de països asiàtics, d’on sigui. T’omple molt. A banda, jo viatjo tant com puc i evidentment que per fer aquest llibre he estat a Los Angeles. I també he passejat pels baixos fons, que és on s’ambienta el relat. Me la vaig jugar una mica. 

Ben acompanyada, confiem. 
Bé, sí, de fet sí: hi vaig anar amb la meva àvia. Però, ojo!, no tothom té una àvia com la meva. 

Ens has deixat aclaparats. No ens ho esperàvem. 
De fet, a l’àvia li vaig ometre una mica d’informació, confesso, perquè si no, potser no m’hauria deixat anar-hi. 

Casa de la Vall no inspira, com a territori de ficció?
Casa de la Vall és molt inspiradora, sí, hi vaig fer algun conte de Nadal, també amb una mica de misteri pel mig. De totes maneres, diré que en ser una institució que ens estimem molt a Andorra, un edifici amb aquest carisma... També ho vull respectar. 

Per què turisme?
M’encanten els idiomes i sempre m’ha interessat el sector, no per estar en una agència de viatges darrere d’un ordinador, sinó per estar en contacte amb la gent de manera constant. 

També deu tenir una part dura. 
Casa de la Vall, per exemple, és un lloc delicat, has de saber molt bé què estàs dient, què expliques. Venen visites oficials, per exemple, o una escola amb nens discapacitats. Has de saber adaptar-te a tot: al diàleg amb la gent gran o a fer tallers amb els més petits. I no és fàcil explicar la història d’Andorra. 

Més intel·ligents els comentaris dels polítics o dels nens de sis anys?
Uf! Uf! Els nens et donen punts de vista que et quedes... uau!

Va, no emboliquem més. A un autor novell se li obren les portes?
És un llibre autoeditat, així que el segell diu “aquí tens els llibres i ara t’espaviles”, així que ni un retuit. Però bé, vaig picant portes i en això acabo només de començar. I confesso que les xarxes no m’agraden gaire, tinc perfil privat, així que ja veurem.