Fernando Blanco: “A LinkedIn, a qui parla per parlar ràpidament se li posa un filtre”

Ja sap vostè què hi fa a LinkedIn? És una xarxa professional seriosa, no per practicar el ‘postureig’. Fernando Blanco dirigirà un seminari a partir de dimarts, organitzat per la Cambra de Comerç, per ensenyar a treure-li tot el suc.

Jo també tinc un perfil a LinkedIn. I?
Molta gent en té i molta gent el té abandonat. És el més habitual. LinkedIn és una xarxa avorrida, entre cometes, i on la gent es donava d’alta esperant el dinamisme d’un Facebook o Instagram. Però no, mai no el tindrà, és un altre concepte.

Quin concepte?
S’ha posicionat molt bé com la xarxa professional absoluta, per ampliar contactes o buscar feina, encara que no serveix específicament per a això. Les empreses comencen a aprofitar-se’n i la xarxa creix d’una manera molt lenta, però segura. Facebook ho va intentar, però els succedanis no van funcionar.

Miri, doncs ja em cauen bé, que Facebook em sembla molt prepotent.
La publicitat a LinkedIn, que serà el tema que centrarà el seminari en realitat, és molt diferent. Com que no està pensada per al gran públic, sinó el professional, la publicitat és infinitament més cara. A Facebook fas publicitat per dos euros al dia, però a LinkedIn has de plantejar-te’n com a mínim 50. Però els impactes són molt qualificats.

És clar.
Perquè la gent que hi entra cada dia no vol veure el gosset i el gatet, sinó informació sobre el sector, tafanejar sobre canvis i fitxatges a empreses...

Molts ens vam obrir perfil en una enrabiada o perquè no teníem feina. Esperàvem que ens caigués el manà del cel en forma d’oferta.
Exactament. És un preconcepte però fals: LinkedIn mai no ha estat un Infojobs o Laborand. És una xarxa on tu marques el teu historial, més enllà d’un currículum, el que fas és una presència, una marca professional. Serveix per fer-hi relacions.

Amb quin objectiu?
Et presentes, intentes estar visible, per quan una consultora, un head hunter, surti a buscar perfils. Recursos humans sovint va directament al perfil que busca.

Perfils molt qualificats. No una redactora de ‘pacotilla’.
No creguis. És un mite que LinkedIn era per a quadres gerencials. Però la major densitat és de perfils mitjans: un CEO, un director general, difícilment tindran un perfil excepte per no estar fent el ximple a Facebook.

Aleshores?
Hi trobes quadres gerencials i cada cop més personal administratiu amb qualitats particulars, com ara idiomes, formació i aptituds específiques. Nosaltres mateixos, a SisèGrau, hem buscat secretàries.

Com hauríem de fer-ho servir?
Primer, posar el seu perfil de la manera que volen presentar-se al món. Però no cal posar-ho tot: si et perfiles per a un lloc de màrqueting no compta un curs de cuina... excepte en el cas que vulguis entrar al sector de restauració.

Es diuen mentides als currículums.
No són una declaració jurada. Però després el seleccionador pot preguntar-te. Però la idea és que et presentis d’una manera seductora perquè et remarquin. No hi busques feina però sí contactes que siguin rellevants per a tu en el futur. Qui serà el teu empleat, cap o soci.

Com ho movem? A Facebook pengem ‘xorrades’ diverses, però aquí?
Pots participar, comentar. És cert que és millor no opinar de qualsevol cosa, encara que sigui una temptació. Però en realitat a qui parla  per parlar ràpidament se li posa un filtre i es destria el gra de la palla.

Aquí no es pot ser pelma.
Sí que es pot, i hi ha la tendència, però ràpidament veus que hi ha publicacions rellevants i aquestes són les que destaquen.

En poc temps molts ens haurem de buscar la vida: serà una eina útil?
No en tinguis cap dubte. Les consultores de recursos humans acostumen a buscar perfils a LinkedIn. Cada cop més, perquè permet buscar amb molts filtres, per exemple, un advocat especialitzat en comerç internacional que viu a Barcelona i té experiència en empresa americana.