Dediquem gran part de la nostra existència a la cerca de l’amor vertader, convertint-ho en l’objectiu més important de la nostra vida. Certament, l’amor ens causa benestar emocional per la cascada química de substàncies cerepals que se segreguen al cervell quan estem enamorats (dopamina, oxitocina, adrenalina...), que ens produeixen plaer immediat i enforteixen els nostres vincles afectius amb els altres.

Tanmateix, mentre que l’acte d’enamorar-se pot ser una de les experiències més increïbles que podem sentir els éssers humans, també pot convertir-se en una situació que produeix un gran malestar i elevats nivells d’estrès físic i emocional. Et costa mantenir vincles o enamorar-te? 

Sentir por a l’amor o al compromís pot fer que, malgrat trobar relacions satisfactòries, evitem parelles estables. En la societat actual observem com han augmentat les xifres de solteria i les dificultats per iniciar o mantenir relacions estables i duradores. Tal com afirma el sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman, ens trobem immersos en una modernitat líquida que rebutja quelcom sòlid i durador. Les relacions estables i satisfactòries passen a ser una utopia social. Fugim de les promeses i del compromís per passar a un tipus d’amor més líquid caracteritzat per la desvinculació i la fàcil dissolució de les relacions.

La psicologia moderna conceptualitza la por a enamorar-se com la filofòbia, la qual es classifica com un trastorn d’ansietat o de fòbia social. Aquest sentiment profund de por a enamorar-se genera estrès i ansietat per la possibilitat de tenir una connexió emocional o establir vincles afectius profunds amb una altra persona. Els vincles afectius passen a ser més superficials, els costa profunditzar en les relacions, neguen les seves emocions i sentiments arribant a autoboicotejar-se a l’hora de vincular-se amb els altres. Aquesta por totalment irracional, pot arribar a interferir negativament en la vida de la persona. En els casos greus, la persona pot evitar relacionar-se inclús amb amics, familiars o companys de feina. Aquesta reacció d’evitació esdevé un mecanisme de defensa per tal d’evitar el possible dolor que causaria una futura crisi, discussió o ruptura. No obstant això, a major evitació de la vinculació, major por i dificultats per establir relacions estables i duradores a llarg termini.

Com es manifesta? Tot i que els símptomes poden variar d’una persona a una altra, majorment la simptomatologia experimentada en la filofòbia és de caràcter ansiogen, donat que comparteix molts símptomes físics i emocionals amb un trastorn d’ansietat: evitació, taquicàrdia, respiració accelerada, inquietud, desordres gastrointestinals, pensaments disruptius, desordres del son i de la gana, etc. Poden aparèixer episodis d’ansietat a l’hora de socialitzar o d’intimar generant frustració, tristesa i baixa autoestima. Majorment, s’evita la connexió emocional i, sopetot, enamorar-se, perquè es pretén tenir el control total de les emocions i dels sentiments (d’aquesta manera s’incrementa la falsa sensació de seguretat). 

Més enllà de les variables socioeconòmiques i culturals, la seva aparició també esdevé per haver experimentat un succés dolorós en el passat (per exemple un fracàs amorós en relacions anteriors, una deslleialtat...) o per esdeveniments traumàtics en la infància (abandonament, rebuig...). Perquè és en aquesta etapa quan construïm els primers vincles afectius amb els nostres referents essent així un període sensible d’aprenentatges i de desenvolupament. 

Es pot superar la filofòbia? Tot i que la filofòbia no està reconeguda en els manuals de diagnòstic de psicologia, aquesta requereix l’ajuda i psicoteràpia per part d’un especialista en salut mental. Reconèixer l’origen de la por, indagar en el dolor, identificar i canviar els pensaments, creences i reaccions negatives ens ajudarà a combatre les pors irracionals.

Cal tenir present que tota ferida que no hem sanat ens provoca un patró conductual que anirem repetint reiteradament en relacions futures. Prendre consciència de les nostres ferides emocionals ens ajudarà a resoldre-les i poder mantenir relacions conscients, sanes i lliures.