Malgrat els ingents esforços de Josep M. Pon, director de Renda Fixa de Crèdit Andorrà, per fer-nos cinc cèntims sobre el seu àmbit, d’on no n’hi ha no en pot rajar. Si de cas, escoltin-lo aquesta tarda: xerrada en línia a bit.ly/3Xgi3T6

La renda fixa està de moda. 
Això sembla. Després d’un any, el 2022, en què els bancs centrals van canviar la política de tipus d’interès zero, els preus dels bons, de la renda fixa es troben en uns nivells més atractius. 

Aquelles cues per comprar lletres del Tresor a Espanya...
És una de les opcions, sí, ho hem vist a les notícies. Hem de considerar que si vas al Banc d’Espanya pots fer aquestes cues, però jo aconsellaria anar a l’entitat financera perquè hi ha un gran ventall de venciments. I ells no fan mercat secundari, per si s’ha de vendre. També hi ha fons d’inversió en el mercat monetari que ja inclouen aquesta tipologia, amb una qualitat creditícia molt elevada i que van capturant les pujades de tipus d’interès, nascuts per adequar-se al context. 

Hauríem d’haver començat preguntant què és la renda fixa. 
Bé, hi ha un gran ventall de productes. Ens hem d’imaginar que és el cor del mercat financer: tothom té un compte corrent, un dipòsit, un préstec, una lletra del Tresor... Són productes de renda fixa. I el volum que es negocia diàriament són més de dos terços del total. 

Un volum, sí. 
Qualsevol producte que tingui uns fluxos, un venciment, seria renda fixa. També un préstec, com la hipoteca, és renda fixa. Tothom en té alguna cosa. 

Ens ho explica aquesta tarda a les 17.30.
Volíem fer un cicle per acostar la terminologia financera a tothom. Com construir una cartera, els productes de renda variable i ara, això: n’expliquem el funcionament, els riscos, que canvien d’una lletra del Tresor a un any o un bo a deu anys, és clar. 

Alguns enteníem la renda fixa com no jugar-nos-la. 
És la gran pregunta que volem respondre. És cert: la rendibilitat és realment fixa, sí, però ho hem de deixar arribar al venciment. Ara que han pujat els tipus i tens un bo comprat abans et preguntaràs si és millor vendre’l o continuar: et  diria que si el mantens fins al venciment, coneixes la rendibilitat que tindràs. Si el vens, dependrà de l’evolució del mercat. 

Al carrer diem: els bancs ens han traslladat els nous tipus a la hipoteca però no em remuneren el compte. 
Els dipòsits? Però existeixen altres productes i pots  guanyar una mica més. 

...?
Hi ha fons de renda fixa, amb diferents categories, i el que més s’assimila als dipòsits són els fons del mercat monetari, nascuts per a aquesta època de pujada de tipus, perquè els capturen. 

Entesos.
També hi ha fons a curt i llarg termini. Perquè us en feu una idea, els fons monetaris inverteixen entre zero i un any i amb una qualitat creditícia molt elevada. També hi ha productes de gestió passiva: són els que es compren i es mantenen fins a venciment, i no importen les oscil·lacions. I els de gestió activa: amb estratègies de corba, que se’n diu. 

Qualitat creditícia vol dir...?
Recull tres factors, a banda del risc de divisa, que són la durada (a més llarga durada, més afecten les variacions de tipus d’interès); el ràting, que marca el risc del bo (aquella triple B, A, doble A o triple A, que marquen agències com Standard &Poors, etcètera), i la subordinació dels bons. 

Un altre concepte complex.
Bàsicament té a veure amb la prelació en el cobrament. Poso un exemple: si hi ha una fallida primer es cobren els salaris, després els impostos, es recuperen els dipòsits, les cèdules hipotecàries, els bons sènior, els subordinats... Al final, la renda variable. Recordeu la fallida del Banco Popular? Es va recuperar fins als bons sènior i la resta, valor zero. 

Seguretat versus rendibilitat, oi?
Allò que et pots preguntar: fins on invertir si vull dormir tranquil. Al final, ho marca el teu llindar d’insomni, que se’n diu. T’has de sentir confortable amb la teva inversió. Valorar risc, rendibilitat i liquiditat: quan podràs recuperar els diners invertits si els necessites.  

Qui té la fortuna de tenir estalvis es pregunta què passarà amb aquests. 
Ara ja hi ha productes amb ingressos. Les expectatives que tenim és que es mantinguin en aquests nivells un temps.  Si més no fins que la inflació arribi als objectius dels bancs centrals. 

Els ciutadans estem peix, ho creu?
L’educació financera s’ha de treballar més, i des de les escoles, sí. És important per a la seva vida diària. Necessitem un coneixement mínim, uns conceptes. 

Petit ‘mea culpa’ dels professionals?
Segurament, segurament. Tothom ha de fer autocrítica. Aquí en aquesta casa hem tingut sempre una sensibilitat en temes de formació, interna i externa. La prova en són aquestes xerrades, per exemple.