No és que regalimin or, diu Alejandro Pons, però la idea de negoci que va posar en marxa amb Ismael Lapador, pedala a bon ritme. Ara, en una etapa d’escalada perquè des de València ve cap Andorra. Ja saben, territori ciclista

El nom del projecte és Tuvalum.  

Va néixer de la necessitat nostra, dels fundadors, de comprar una bicicleta, i no trobar alternatives per fer-ho amb seguretat, amb totes les garanties. 

Si hi ha moltes botigues.

La volíem de segona mà. I això ja és més difícil. On la trobes? Si tens un amic que se la ven, bé, però i si no? Busques per internet? Però el que trobaves era una oferta limitada, en portals on tant  es venia una làmpada, com una rentadora, com una bicicleta: quines garanties t’ofereix això?

Té raó.  

I quan trobes algú que se’n ven una, qui la garanteix? Després què has de fer? Quedar amb un desconegut? I si viu lluny, has de confiar que te l’enviï després d’haver-l’hi pagat. Complicat. 

I s’hi van llançar.  

Al món de la bicicleta funcionen les polítiques de distribució del segle passat, vam pensar, i per això vam decidir muntar un market place de segona mà. La idea era generar un ecosistema digital per a la indústria de la bicicleta. 

Què vol dir? 

D’una banda, ajudem les botigues locals, tant de bicicleta nova com de segona mà, a vendre en línia sense que hagin d’invertir en una plataforma, ni en màrqueting, ni en passarel·la de pagament, ni en logística de distribució. 

Tot pensat.  

També ajudem l’usuari, el ciclista, a resoldre les necessitats quan vol canviar de màquina. Pensem que és com el mercat de l’automoció: quan te’n vols comprar una de nova, o de segona mà, necessites vendre la que ja tens. 

Necessiten els diners, és clar.  

Pensa que poden costar de mil euros a deu mil, en el cas de les més cares que hem venut. Oferim la plataforma per vendre la bicicleta en menys de 24 hores, la taxem i fem una oferta. Si no la vol acceptar, pot posar-la a la venda en el market place al preu que consideri. 

Amb l’afició que hi ha últimament, es deuen fer d’or.  

No, no, i ara! res més lluny de la realitat. Ara bé, és cert que des del 2015 hem crescut. Ara som un equip de 30 persones i tenim previst incrementar-lo en un 50% enguany. El 2021 vam fer vendes per valor de 8 milions d’euros, amb un 35% de vendes internacionals. 

Aquí entra Andorra?

Estem molt agraïts perquè Crèdit Andorrà ha invertit en nosaltres. Ens interessa el país, que aposta molt pels esports outdoor. Estarem encantats de fer un cop de mà als negocis locals, de ser-ne partners i canalitzar la venda d’estocs. O bé pensem en Vallnord, amb un bike park fantàstic. Podríem ajudar quan hagi de renovar el parc de bicicletes. 

El món ara mateix va en bici. 

La conjuntura ens ha ajudat. Coses que potser haurien trigat una dècada s’han accelerat arran de la pandèmia: valors com ara la sostenibilitat, l’economia circular, els hàbits de vida saludables, la mobilitat a les ciutats...

Miri, alguna cosa de bona havia de sortir d’aquest drama. 

Quan vam poder sortir de casa, quan podíem començar a sortir els caps de setmana però no podíem anar a un restaurant ni a un gimnàs, la gent volia sortir a la natura. La bicicleta permet respectar el distanciament social. I tots hem vist que cal treballar junts pel planeta. 

La gent anava a córrer, però quan van opir els bars... la cerveseta.

Sí, sí. Cert. Però de totes maneres la pràctica esportiva ha crescut, igual que veiem que és absurd circular en cotxe per ciutat. Al final, tot influeix per fer girar la roda de la bicicleta. 

Ha vingut per quedar-se?

Sí, sí. La bicicleta té molts anys, però serà un dels transports del present i el futur: fins que ens desplacem en naus espacials té molt de recorregut.