Dijous, el Centre de Congressos acull la Fira d’orientació per estudiar a França. En té experiència Laia Córdoba, jove encampadana que va passar per Tolosa i París en diferents etapes. Allà, diu, sempre trobes una mà amiga... o un andorrà

L’experiència no et queda lluny. 

Ara mateix tinc 23 anys. Vaig estudiar una licence a Tolosa, de tres anys, i després un doble màster, a París i Sevilla, en Llengües i investigació històrica. A París vaig estar a la Sorbona i allà va treure un programa per anar a Sevilla. Vaig aprofitar l’ocasió per especialitzar-me. Ara estic fent un altre màster de traducció jurídica a Madrid. 

Història?

M’agraden les llengües, però la història ajuda a entendre d’on ve l’humà, quins són els errors que fem i per què avui en dia passen certes coses. Volia entendre com funcionem. Això dona bases. 

Estudis a França. 

Vaig anar a l’escola francesa des de petita, també vaig passar pel Lycée Comte de Foix, i en arribar el moment, era continuar a França el que semblava més lògic. I m’agradava la cultura, el pensament francès, el sistema d’estudis...

Des de petita, dius.

Els pares ho van decidir perquè pensaven que aprendre així una llengua era important. Volien donar-me aquesta oportunitat i que si mai vull marxar a l’estranger, que no estigui cohibida. 

Marxar a Tolosa: una experiència.

Sí, era ben joveneta, amb divuit anys acabats de fer. Al principi era curiós: arribes tan jove a una nova ciutat i et trobes complicacions, com aprendre a fer-ho tot en francès: els papers del banc, les assegurances, el pis... És dur d’inici. Però la gent a França t’ajuda molt, és molt solidària, té molta paciència. Aquesta sensació d’estar perduda et passa en tres dies, entre altres coses perquè veus que un tros d’Andorra està a Tolosa. 

Els excompanys?

La majoria dels meus amics també van anar a estudiar a França, de la meva promoció pocs van anar a Espanya. Això sí, un amic se n’anava a París, un altre a Suïssa... Així que sí temies que les amistats es perdrien. Però hi ha els mòbils  i tots tornem a Andorra per vacances. 

Algun record especial?

Em va sobtar moltíssim el primer any a Tolosa el sistema educatiu francès: veia 500 persones fent la mateixa carrera... tanta gent venint d’Andorra, que és tan petitó, sorprenia. A banda, pocs vam acabar la carrera. En part, a causa de la Covid, però també perquè en surts molt ben preparat, és cert, però també t’exigeixen molt. 

Treballar de valent. 

Els exàmens eren difícils i puntuaven baix, però perquè et volien preparar per a la vida laboral. Ara ho agraeixo moltíssim, que hagin estat tan durs, però molt bons professors: t’ensenyen com millorar no sols acadèmicament, sinó com a persona, a desenvolupar l’esperit crític. Això ho vaig viure a Tolosa i a París. 

Si Tolosa és gran, París és una megaurbs.

Quan vaig arribar a Tolosa no havia agafat mai un metro, i amb dues línies ja se’m feia estrany. Però quan vaig desembarcar a París jo sola, amb dues maletes i catorze línies de metro, una altra esfera. 

Dos dies. 

Sí, en una setmana ja estava. I la gent t’ajuda. A França hi ha moltes ajudes, tant per als estudiants com dels estudiants ajudant-nos entre nosaltres. 

Ajudes?

No surt tan car com anar a estudiar a Espanya. Mireu, totes les carreres en escoles públiques tenen  el mateix preu de matrícula. Això demostra que tothom té dret a estudiar i que no és el nivell econòmic el que marca les teves possibilitats, sinó el nivell intel·lectual. Has de lluitar per la teva plaça. 

Molt ben vist. 

I una curiositat: a mi m’interessa molt la cultura, i a França l’entrada a museus per exemple és gratuïta per als estudiants. A Espanya et fan preu reduït. 

El futur?

Fa un any vaig publicar un llipe, A ti, que ha anat molt bé. Això m’ha obert portes i col·laboro amb Acció Feminista i amb Projecte Vida. Aprofito contactes i segur que tindré una bona oportunitat.