Frank Drake, l’home que escoltava els estels

Frank Drake era un home discret, tot i ser l’autor de la segona equació més famosa de la física moderna després de l’E=mc2 d’Albert Einstein. És amb la mateixa discreció que va caracteritzar la seva vida, que ens va deixar el passat 2 de setembre, als 92 anys, en el seu domicili de Califòrnia. El llegat que ens deixa és imponent, i potser encara no som capaços de valorar, a la seva plena mesura, la seva importància.

Nascut a Chicago el 1930, Drake es va educar a la Universitat de Cornell i a Harvard, on va especialitzar-se en radioastronomia a mitjans dels anys 1950. Després del seu doctorat, va ser reclutat pel National Radio Astronomy Observatory que acabava d’obrir a Green Bank, West Virginia, i el 1959 va iniciar el que seria el primer programa modern de vida extraterrestre, el projecte Ozma. Aquest projecte, que Drake va anomenar en honor de la princesa Ozma de les novel·les del món d’Oz de l’escriptor Frank Baum, utilitzava la nova antena de 85 peus de Green Bank per cercar senyals extraterrestres en les longituds d’ona de les microones, provinents dels sistemes solars similars al nostre més pròxims.

La idea no era nova, tant Marconi com Tesla ja havien intentat captar senyals de ràdio provinents de Mart que podrien emetre possibles marcians. Però Drake va decidir apuntar l’antena cap a estels situats a una dotzena d’anys llums de nosaltres i buscar un senyal de ràdio al voltant de l’emissió de l’hidrogen neutre a 1420MHz, una de les més prominents i més reconeixibles emissions naturals i que qualsevol civilització tecnològicament avançada podria utilitzar com a guia de comunicació universal. L’intent no va ser fructuós, però sí que va cridar l’atenció de la comunitat astronòmica a nivell mundial per l’originalitat i la potència de la proposta.

Així doncs, a principis dels 60, l’Acadèmia Nacional de Ciències va encomanar a Drake organitzar un seminari a l’entorn d’aquesta nova disciplina astronòmica, la recerca de la vida intel·ligent extraterrestre o SETI. És durant aquesta trobada que Drake va donar a conèixer la famosa equació que porta el seu nom: N=R*fpneflfifcL. Amb aquesta fórmula intentava calcular el nombre N de civilitzacions extraterrestres dins de la nostra galàxia a partir del nombre d’estels que es formen, la fracció d’estels que tenen planetes, el nombre de planetes habitables per estel, la fracció d’aquests planetes en què apareix la vida, la fracció en els que la vida esdevé intel·ligent, la fracció dels éssers intel·ligents que tenen tecnologia per comunicar, i el temps de vida mitjà en què les civilitzacions són detectables.

En el moment que Drake va proposar l’equació, sols el nombre d’estels que es formen era més o menys conegut – uns 30 per any – la resta eren grans desconegudes i el nombre N de civilitzacions que s’avaluava anava d’1 a 10.000.000 segons una o altra estimació. Avui en dia saben que gairebé tots els estels tenen planetes i que una part es troben en zones habitables al voltant d’aquests estels, encara que no sabem si ho són.  La resta de les variables segueixen sent incògnites, però a poc a poc els indicis dins del nostre propi sistema solar ens indiquen que la vida orgànica podria no ser tan rara com pensàvem fa encara pocs anys. L’equació de Drake segueix doncs donant valors molt diversos segons l’optimisme o el pessimisme amb el qual s’avaluen les seves diverses variables, però cada cop més la recerca l’està acotant.

Després d’Ozma, Drake va anar a treballar a Cornell, on va coincidir amb un astrònom tan entusiasta com ell en la cerca de vida intel·ligent, Carl Sagan. Junts van lluitar anys per desenvolupar un programa SETI molt més ample, utilitzant tots els recursos disponibles, com la gran antena d’Arecibo o el VLA de Nou Mèxic. El 1984, dels seus esforços naixia finalment l’institut SETI on Drake va ser el primer president i anima fins a la seva jubilació, el 2010, i que va seguir promocionant fins a la seva mort, inspirant vàries generacions d’investigadors amb el seu bon humor, optimisme i ment privilegiada. Tot i la seva pèrdua, el seu llegat i la seva equació seguirà inspirant noves generacions i ens animarà a seguir escoltant els estels, per buscar, amb la paciència que el caracteritzava, el senyal que ens indicarà que no estem sols.