Pensa en els moments en què has experimentat emocions intenses com l’alegria, la tristesa, l’amor o la por. Tals sentiments poden ser tan impactants que poden influenciar-te extremadament tant en la forma de pensar com d’actuar. Aquestes emocions poden mantenir-te en sintonia amb tu mateix i fer-te experimentar una gran satisfacció o bé, superar les teves capacitats i esdevenir una situació traumàtica o d’un estrès elevat difícil de gestionar. Així doncs, què passa quan intentes connectar amb el teu interior i no trobes res? Què passa quan no saps el que sents? Apareix la fredor o el bloqueig emocional. 

Al llarg de la vida és habitual experimentar etapes en les quals ens sentim apàtics o amb un gran bloqueig emocional. Tanmateix, això esdevé preocupant quan aquest bloqueig es manté al llarg del temps, afecta significativament tant les nostres relacions com les activitats que fem a la vida quotidiana i apareix en situacions en les quals normalment teníem respostes emocionals fortes i positives, com per exemple en les celebracions o quan aconseguíem fites i rebíem lloances. 

 I per què som incapaços de connectar amb les respostes emocionals? Quan no podem sentir les nostres emocions és probable que estiguem en un estat dissociatiu (sensació contínua o episòdica de desconnexió amb un mateix), ja que el nostre cos ha activat l’estat de supervivència. Això ocorre amb freqüència quan les persones estan tan aclaparades per un succés determinat que, de forma automàtica, la ment pren la decisió d’activar la seva defensa psíquica que ens protegirà durant el temps que duri la crisi. D’aquesta manera, es desconnectarà per tal de sobreviure al fet traumàtic o evitar el patiment emocional que ens podria ocasionar la situació. Tanmateix, el problema apareix quan aquesta desconnexió esdevé crònica i suposa el risc de patir alteracions de l’estat anímic o trastorns cognitiu-afectius com ara l’alexitímia o la incapacitat per identificar, gestionar i expressar tant les pròpies emociones com les dels altres. 
No obstant això, no existeix una única causa que determini la presència d’aquest estat de buidor o d’evitació emocional donat que existeixen diversos factors que el poden arribar a desenvolupar. Una de les causes principals fa referència a l’experimentació d’esdeveniments que ens alteren significativament la vida, com per exemple la pèrdua d’un familiar, un accident o una malaltia, donat que els sentiments s’entumeixen i el trauma que esdevé s’emmagatzema al cos fins que sigui el moment adequat de processar-lo. En aquests moments de profund dolor, els estats dissociatius són més comuns. D’altra banda, l’abús de drogues i alcohol també comporta un bloqueig emocional, ja que es va produint una pèrdua de memòria que obstaculitza reconèixer i expressar els propis sentiments. Finalment, una altra causa es relaciona amb la presència d’un trastorn de l’estat anímic, com per exemple una depressió clínica, ja que a llarg termini es caracteritza per la dificultat d’experimentació o d’identificació emocional. 

Com podem recuperar els sentiments perduts? Tan sols quan arribem a sentir-nos fora de perill, la nostra ment desactivarà l’estat d’alarma i de desconnexió que ha hagut de generar recuperant així la capacitat de sentir conscientment. Malauradament, no és un procés ràpid ni imminent. L’objectiu principal serà emprar tècniques per desenvolupar novament la consciència emocional, la qual ens permetrà tornar a connectar amb el món de les emocions, tant de les pròpies com les dels altres, aprendre a identificar-les i recuperar progressivament la capacitat de sentir-les i regular-les sense considerar-les com una amenaça. 

Recorda que les emocions formen part de nosaltres i del nostre dia a dia complint funcions importants per a la nostra supervivència i per mantenir relacions interpersonals funcionals. La dificultat per no expressar-les ni sentir-les després d’un succés traumàtic o per altres causes determinades, forma part d’un mecanisme de defensa que ens protegeix de forma automàtica i inconscient de qualsevol resposta emocional d’alta intensitat. Així doncs, no és que s’esvaeixin o desapareguin, sinó que resten ocultes, reprimides i emmagatzemades. Únicament dependrà de tu reconnectar-les!