“Gaudeix del procés de crear un negoci i paciència per facturar”

Jove però sobradament preparat, que deia un antic eslògan publicitari, Julià Joseph posa en marxa el segon projecte empresarial. El camí fet, per si a algú li és útil, el va explicant post a post per LinkedIn.

 

Vaig estudiar ADE, empresarials, i en acabar vaig començar a treballar de gestor durant tres anys, però no em quadrava, jo soc molt aficionat a la muntanya, a l’aire lliure, i estar tancat en una feina de despatx... Aleshores vaig conèixer un editor de vídeo i vam dir  “muntem una societat perquè té futur el negoci”. 

 

Durant aquest temps ho combinava fent d’entrenador d’esquí, i em vaig treure les formacions de guia de muntanya, a més a més. Total, que al cap de quasi tres anys vaig decidir independitzar-me, muntar jo el meu propi negoci, una empresa que es diu Torb. 

 

Segueix sent la mateixa línia, sí, al final és una agència de comunicació bastant encarada cap a la muntanya. 

 

Vaig començar aquests articles a LinkedIn perquè he cregut que era molt interessant poder intercanviar experiències entre tota la gent que muntem. Hi ha d’altres que ho fan, però molta gent t’explica només els èxits: muntes tal cosa... bitcoins, criptomonedes... i de cop tens un negoci de la parra i sembla que t’hagis de fer ric superfàcil. I la realitat és que no.

 

Crec que la meva experiència pot aportar coses positives, explicades, pot ajudar altra gent. En l’últim article, per exemple, parlava molt sobre com és d’important viure el procés de muntar una empresa. Sovint, i a mi també em va passar, et focalitzes molt en un objectiu: que funcioni i guanyi diners.

 

Potser és més important focalitzar el teu pensament i la teva energia en el procés, en el que estàs fent en el dia a dia, i donar-te paciència a facturar: si no és aquesta setmana, serà el mes que ve. És important fer-ho bé des del principi, sense presses, gaudint de tot el recorregut.

 

Jo no soc pare, però ho comparo, és com donar a llum un projecte, una idea i una idea de negoci, que si et va bé pot ser el projecte de la teva vida, qui sap. Llavors, si no gaudim des del primer dia, de crear el logotip, de crear el teu primer perfil d’Instagram per a la teva empresa, de tot el procés, quan arribis a l’objectiu i guanyis diners –si és que arriba– no hauràs gaudit. Considero que és viure junts com si fos una parella. Al final, ho vius tant que gairebé dius “amb qui visc?” Visc amb el meu negoci. 

 

Exacte. Sí, una mica passa això, i és la raó per la qual vaig escriure l’últim article. Vivim en el món aquest de la immediatesa. No compensa.

 

És clar, és clar, al cent per cent. Puc aprofitar aquí per fer una mica de crítica?

 

Què pot fer el govern per ajudar els joves a emprendre i a muntar els seus negocis? Els joves del país que estem obrint negocis i tirant endavant amb idees i projectes, diria que el que necessitem no és tant rebre subvencions i ajudes, que ja es fa i està molt bé, sinó que ens treguin entrebancs. És realment prou complicada tota la burocràcia o  que les cotitzacions que pagues no vagin en proporció amb el que ingresses. A mi em sembla molt forassenyat que tu paguis una quota d’autònoms fixa encara que no cobris res. 

 

Em sembla molt bé pagar impostos, però proporcionals al que ingresses.

 

En el món almenys de comunicació audiovisual i màrqueting, que és per on jo m’estic movent, és una passada la de gent que comencem els nostres propis projectes. Suposo que no ens encaixa el model de treballar per a un altre, que valorem la nostra llibertat, i per això comences a muntar la teva il·lusió. Però quan estem sols, és molt important trobar gent amb qui col·laborar, o no vas enlloc.