Animador, director i cocreador de la companyia d’espectacles TAGER. Aquesta tarda (18 h) engrescaran tot el públic que s’apropi a la nova plaça Rocacorba de Sant Julià de Lòria amb una funció titulada ‘El Guardià dels Jocs’. 

Un espectacle de jocs, però en què consistirà exactament?
La representació El Guardià dels Jocs és un projecte que vam idear fa uns anys però que no es va materialitzar fins a l’any  passat. El vam estrenar en un festival de circ a Collsuspina amb la intenció de recuperar i no perdre la memòria dels jocs tradicionals al carrer. Per aquest motiu, vaig crear la figura del Guardià dels Jocs (jo), que intenta passar desapercebut en un lloc concorregut de gent, per acabar apareixent amb el meu gran bagul! Allà és quan inicio el meu número.

Què és el que busca crear en el públic el Guardià dels Jocs?
La idea és que, tant petits com grans, connectin amb el nostre missatge. És veritat que els infants més petits, d’entre 3 o 4 anys, el que veuen no és més que un pallasso que fa malabars i no arriben a captar molt més. Però els nens a partir dels cinc anys, així com la resta del públic, sí que comprenen el missatge ocult. És a dir, acaben adonant-se que amb molt poc material, amb objectes quotidians com ara un tros de diari, una pedra o una corda, ens ho podem passar genial!

La premissa del menys és més. 
Fem entendre a la gent que encara existeix diversió més enllà de les pantalles i el món virtual. El Guardià no porta mai grans joguines, ni tampoc res que sigui gaire espectacular. Però, pel fet que els aparells electrònics porten relativament poc temps entre nosaltres, el que volem transmetre és la idea que amb objectes que no tenen ni un 2% de la seva enginyeria i complexitat, es pot gaudir moltíssim. 

Té una llarga història la seva companyia? Qui la va inventar?
La companyia d’animacions TAGER neix l’any 2010. La vaig fundar amb un amic meu que es diu Tai, d’aquí el nom de l’entitat, que és una barreja dels nostres noms. De fet, va ser la meva mare qui va crear unes targetes amb el nom, i a partir d’aquí, el vam establir com a àlies de la companyia! Vam començar fent esdeveniments privats, animant bodes i comunions, i amb el pas del temps hem anat desenvolupant les nostres funcions fins a comptar avui dia amb quatre espectacles diferents que combinen màgia, música i clown. Som una companyia petita, però ens intentem guanyar el cor de tots els assistents allà on anem.

Quins estudis va seguir per esdevenir animador professional?
El Tai i jo ens vam conèixer realitzant un grau superior d’animació sociocultural. Allà no ens van ensenyar com ser animadors infantils, això ho hem aconseguit amb la pràctica, però va ser a partir d’allà que ens vam començar a engrescar amb el tema! Vaig fer cursos de clown, màgia i estudis musicals. Hem après molt aquests 13 anys, però el nostre gran mestre ha estat la barreja entre assaig i error. Tenim la sort de dedicar-nos a una feina que ens encanta, i tampoc tenim algú que ens indiqui què hem de fer. Aprenem dels nostres errors. 

Com és la seva faceta artística?
Al Xaxi Xixarrus, que és el meu personatge, el defineixo sempre com a animador, màgic, clown. Diguem que el Xaxi és la meva versió més exagerada. Les dues paraules que més el caracteritzen serien la perspicàcia i la tendresa. Intento crear un balanç entre un humor una mica àcid, més dirigit als adults, i ser el més tendre possible amb la canalla!

Són molt diferents les quatre funcions que oferiu?
Les dividim en dos tipus. En primer lloc, el que englobaria els espectacles de Màgia Xixaraxera i El Guardià dels Jocs, on el públic participa passivament. És a dir, mira i juga, però assegut des del seu lloc. I, d’altra banda, tenim els xous de La Tager Band i el DJ Refrescos, que són animacions musicals. Nosaltres som els conductors de l’espectacle, però cal insistir que a les funcions musicals tota l’acció la desenvolupa el públic!

El més important? Gaudir, sempre! 
Des del minut 1 i fins al moment que marxem, creem un entorn càlid i proper per a tots els assistents. La nostra filosofia és viure el moment. Sentir cada espectacle. M’agrada molt la màgia que s’origina al públic; ja sigui a un poble, a una ciutat, a un barri o a una escola!