Si la nutrició sempre és important, potser ara encara més?
Si estem ben alimentats segurament farem front d’una manera millor a qualsevol infecció o malaltia. No ho evita però ajuda a enfrontar-ho.

Què entenem per estar ben alimentats?
Menjar tots els nutrients que ens calen, i per aconseguir-ho s’ha de fer una alimentació variada tota la setmana.

Potser ens pensem que ho fem bé i resulta que no.
Per això hem fet aquesta xerrada, per donar consells per organitzar els menús. L’alimentació serà millor si no la improvisem. Si t’organitzes és més fàcil que mengis tots els aliments que calen.

Algun consell, doncs.
Per a mi és important saber combinar. Sempre en un àpat hi ha d’haver aliments proteics, com carn, peix o ous; vegetals i aliments energètics, com l’arròs o la patata o pa o cereals o llegums. És la combinació de nutrients que necessita el cos.

I aquestes dietes de noms estranys: dissociada, keto, paleodieta... què li diuen?
Per a mi són estratègies per aconseguir un objectiu: aprimar-se o solucionar un problema digestiu. Hem de diferenciar l’hàbit alimentari de les estratègies que es puguin seguir per arribar a un objectiu concret.

No són ‘vade retro’ Satanàs?
A veure, no és que hi hagi dietes dimoni, sinó que és important saber que les estratègies puntuals no ajuden a canviar uns hàbits, no són interessants a llarg termini. Els dietistes busquem que les dietes no siguin molt dràstiques, sinó tenir pautes mantingudes en el temps.

Ara concretament, que estem tant  a casa, tristos, preocupats, tensos. Com ens aconsella menjar?
Quan estem a casa hem d’aprofitar per cuinar. Una de les coses que més ens ajuda a menjar bé és passar temps a la cuina i fer plats complets: plats a base de llegums, de verdures, provar diferents maneres de cuinar el peix... A vegades no mengem equilibrat per falta de temps.

Tots a la cuina, doncs?
Té molts beneficis. Relaxa, t’ajuda a relacionar-te amb la família. És el millor consell aquests dies. Aquests dies aprofita i fes plats calents, de cullera.

La cuina de la padrina?
Sí. Fer el puchero.

Tallers com el seu a vegades es fan per a la gent gran, però si són els que més en saben! Les àvies!
La gent gran ve d’una època amb escassedat. Nosaltres estem en l’abundància i saber gestionar-la és complicat. Les àvies en sabien molt de fer plats complets i nutritius amb pocs aliments. Ara ens costa. Hi ha molts aliments molt suculents, atractius, fàcils de preparar.

Potser la gent gran quan no té la família per a qui cuinar ja no li ve de gust fer-ho.
No només la gent gran. Quan cuines per a més gent t’hi mires, i per a tu sol fa mandra. Però les dietes monòtones deriven en carències de minerals i vitamines.

Amb el pas del temps ens tornem maniàtics o se’ns educa el paladar, s’obre a coses noves?
Crec que cada cop som més conscients que hem de menjar saludable. Però ens agrada gaudir i volem menjar coses saludables però gustoses. Si no també caiem en menys apetència: no ve de gust una verdura bullida i prou.

Quan estem tristos assaltem el sucre, la xocolata. Com evitar-ho?
Tot és qüestió de quantitat. A mi no m’agrada penalitzar els aliments, però sí que hi ha freqüència de consum.

Per tant, no ens renya per la xocolata de després de dinar?
Jo no renyo ningú. És fantàstic acabar un àpat amb xocolata, unes nous, raïm... el que més agradi.