Diari digital d'Andorra Bondia

Graduat en circs


Escrit per: 
A. Doral / Foto: BonDia

D’un circ va fer l’eix vertebral del seu pas pel ministeri de Turisme i Comerç i Francesc Camp encapçala avui un Comú que, si fos un circ, podríem dir que li estan creixent els nans (perdó, millor dit, les persones de talla controlada, buscant una terminologia políticament correcta). En tot cas, la parròquia que havia semblat una bassa d’oli, un mans riu de curs tranquil, si més no, en la superfície informativa, s’ha convertit en un corrent d’aigües braves que saltironen en passar sota els ponts tibetans, es precipiten amb força davant del Palau de Gel i s’arremolinen en cada Consell de Comú barrejades amb agres retrets.
    
Al cònsol major canillenc les circumstàncies l’obliguen a navegar per oceans procel·losos, on és difícil mantenir el timó en el rumb i impulsar l’atractiu turístic de la parròquia, que havia de ser una de les principals raons de ser del seu mandat. Alguns el van rebre com un revulsiu, com algú amb visió per impulsar econòmicament i socialment el seu territori. Un cònsol amb bagatge universitari i cert tarannà cosmopolita per rellevar algú més ancorat al poble i als seus ritmes. És clar que en aquesta lliga també pot competir amb desimboltura: només li cal incidir que per als conveïns ha estat sempre més l’Agustí que el Francesc Camp.  
    
Camp, nascut el 1967, és fill de ca l’Agustí per part paterna i cal Janetó per banda de mare, una parella de canillencs que va compartir el camí de l’emigració cap a França amb tanta gent del poble. Amb retorn en aquest cas. El fill va estudiar Econòmiques a Tolosa, una formació completada a Barcelona i Madrid. La posterior trajectòria professional es va centrar en  l’empresa privada (durant un temps, amb negoci propi) en el ram del màrqueting i la investigació de mercats. També va exercir com a professor a la Universitat de Barcelona i a la UOC.
    
Aquest perfil professional va ser l’actiu que li van valorar per incorporar-lo al Govern de Toni Martí i el que, sumat a la trajectòria al capdavant del ministeri, segurament el va posar al capdavant del Comú canillenc, on ja havia exercit com a conseller  entre el 1995 i el 1997, un primer tast de l’acció política que, no obstant això, va deixar de banda fins que el van fitxar per al primer Executiu taronja.
    

  1. Va recalar al Comú  i tot just  la plaga es va desfermar sobre el cap de la Humanitat sencera, al temps que les discordances sorgien arreu al seu territori. Aquí és on la imatge del cònsol es pixela i es fa ambigua: és la persona oberta, receptiva i disposada a escoltar que defineixen els uns? O el mandatari distant i poc comunicatiu que dibuixen els altres?  És fred i poc empàtic o aquesta sensació és conseqüència d’una mal dissimulada timidesa? L’han posat a la defensiva a ell i al seu equip les circumstàncies i una minoria comunal disposada a posar sota la lupa cada línia de l’actuació de govern? Cadascú parla de la fira com li ha anat en ella i per als uns és un cònsol dialogant, mentre per als altres està tancat en banda i tolera difícilment les crítiques. El mateix caràcter estricte que li havien valorat els companys en l’acció ministerial és vista des de l’altra banda com una manera d’estar atrinxerat, de tirar pel dret en les línies d’actuació que s’ha marcat sense encomanar-se a déu ni al diable. I la falta de debat i comunicació, li adverteixen, porta fàcilment a la crispació i que les aigües circulin pel poble un pèl enterbolides. Bon

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte