CAL SERNI
Carrer Major, 1
Calvinyà

Espai: un viatge en el temps
Servei: personal i proper
Carta de Vins: curta. En fan de propi
L’imprescindible: els plats de xup-xup
Preu: menú degustació 36 €
Bola extra: venen els seus productes

Al restaurant Cal Serni no s’hi va a dinar, s’hi va a fer un viatge en el temps i a gaudir d’una gastronomia que representa el territori. Ens reben el Josep Maria i la Dolors, noms propis de la gastronomia andorrana. Durant molts anys, van ser l’ànima de la Borda Raubert, un dels últims reductes de la cuina de borda. Ara, continuen al peu del canó a Calvinyà, a tocar de la frontera amb el Principat. Aquí hi tenen una residència de pagès que combina l’allotjament, amb la restauració, una granja i l’elaboració de productes propis. És un lloc màgic pel compromís que tenen a elaborar les coses com sempre, dedicant-hi el temps que faci falta, sense dreceres. Elaboren tota mena d’embotits que pengen a una cava on també hi ha formatges afinant-se i ampolles de vi, tot fet a casa. En sortir, una petita agrobotiga ens deixa veure més tresors: melmelades, encurtits, bolets confitats, licors, herbes, fruites i verdures del seu hort, un festival. Amb tot això, a Cal Serni tenen una oferta gastronòmica en forma de menú degustació. La Dolors canta els plats que aniran desfilant per la taula situada en un mejador ple de detalls històrics i unes vistes espectaculars. Moniato amb recuit, fruits secs i confitats, figues caramel·litzades amb pernil ibèric, crema de carbassa, cigrons amb cap i pota i patates farcides de carn van passant. Amb una bona amanida per fer un impàs, arriba el moment en què a Cal Serni es llueix en la seva màxima esplendor, els plats de xup-xup. A triar, entre les mandonguilles, el pollastre de pagès o el conill. Aquí, totes les opcions són guanyadores i ens transporten a casa de l’àvia, amb aquella olor que podies sentir durant hores a la cuina. Perquè el secret és el temps, i la cocció de la carn i la salsa que ens regala no és possible sense paciència i hores de xup-xup. I és una sort que hi hagi persones com la Dolors i el Josep Maria que segueixin fent les coses sense córrer, perquè nosaltres, almenys durant un dinar, puguem tornar a tastar la nostra cuina de sempre i recordar que, els brunchs i els tatakis estan molt bé, però que aquesta, és la nostra identitat.