El cap de setmana se celebra l’Esports City Fest Andorra. Entre els ambaixadors, Dual View (Joseba Martínez Teruel), creador de contingut al voltant del videojoc Rocket League. Atenció: el segueixen quasi 700.000 persones

Un aclariment per a nosaltres, les àvies: com es pot dir esport a una cosa que es juga assegut a la cadira?
Sí, ja, però penseu que comparteix moltes característiques amb els esports de motor, oi? En els esports electrònics passa el mateix: has d’entrenar, has de tenir bons reflexos, superar reptes. 

Calen habilitats. 
Has de ser intel·ligent i tenir fortalesa mental. Veure que vas perdent i continuar amb la mateixa motivació. Hi ha molts clubs que compten fins i tot amb el seu psicòleg. També és important el nivell tècnic de coordinació i destresa amb les mans. Com els esports de motor, deia. 

Entrenament, doncs. 
Efectivament, hi dediquen moltíssimes hores, com en qualsevol esport. Han d’anticipar els moviments, les jugades. Com en el futbol: en un penal has de pensar si llençar-la a dreta o esquerra, d’enganyar el porter. 

I hi ha l’emoció, oi?, com al futbol, que també es veu en una pantalla. 
Efectivament. Però en un esdeveniment en viu és impressionant. Jo recordo el primer a què vaig assistir: la gent cridant com si estigués en un estadi... Home, no es pot comparar amb el futbol, però el sector creix any rere any. 

Entre els joves?
Totes les edats. Però entre els joves, ja no diuen vull ser policia, sinó youtuber. És el món que arriba ara. Tanmateix, hi ha públic de diferents edats, de quaranta o cinquanta. Cert que entre els competidors són més joves, més actius, més desperts, millors reflexos...

Vostè no competeix. És creador de continguts.   
Per al Rocket League. 420.000 seguint-me només per YouTube i fixeu-vos que parlem només d’un joc. Així que imagineu el potencial. 

A Andorra què veurem?
De Rocket League, un parell de competicions. Gent que vulgui atansar-s’hi i provar per primer cop també és benvinguda. A banda, els jugadors de més nivell venen a jugar una final. Creiem que a Andorra hi ha molt bons jugadors i segur que hi trobem alguna joia. 

Sí? Promet?
Sí, sí. Arran de l’anunci a xarxes ens van contactar molts jugadors, se n’alegren i volen demostrar el seu nivell. He vist que és alt, tot i que ho hauran de demostrar enfrontant-se a la resta. Després, si es classifiquen per a la temporada vinent i juguen contra la resta d’equips espanyols, ja veurem com queden. Però pinta bé. 

Doncs veurem, sí. 
Estic segur que el sector gaming a Andorra cada vegada té més seguidors. És bo per a la indústria i el sector tecnològic. 

“Mama, vull ser influencer”. 
Hi ha molts apartats: creador de contingut, com jo, o qui es dedica a competir. És com un jugador de futbol, estàs en un club que et paga. També hi ha nutricionistes als equips, psicòlegs, entrenadors... Tota una indústria. Part de la població pensa que és cosa de quatre paios que juguen a casa. En absolut! Hi ha marques, espònsors, laners per practicar junts. 

Molts són els cridats i pocs els triats, imaginem. 
Cal practicar, observar aquells que són millors que tu, aprendre, posar-hi moltíssimes hores. Ningú comença sent el millor. Has de ser constant. 

Sent una responsabilitat de cara al públic més jove?
Sí, sí, òbviament. Ens veuen molts joves i encara que no som la figura paterna (els pares han de controlar el que veuen els fills) sí que hem de cuidar el vocabulari, cuidar la imatge, el missatge sobre que no sempre es guanya... Que es vegi que és un joc divertit i amb bon ambient.

Als pares els preocupa...
Han de tenir un control sobre el contingut. No abusiu, no restrictiu, però s’hi han d’interessar: “a què jugues?, a qui segueixes?”, poden preguntar. Amb les xarxes és com amb tot: un martell serveix per clavar claus...

O per estabornir algú. 
Exactament. Tot depèn de l’ús. 

Donar consells, fer publicitat?
Jo vigilo molt amb això. M’han ofert molta pasta però mai no faré anunci d’un casino o cases d’apostes, per exemple. Has de tenir la decència de saber què patrocines. 

Ha seguit la polèmica dels youtubers instal·lats a Andorra?
És clar, des de la perspectiva espanyola. Però jo penso que si no fas res d’il·legal, cadascú coneix les seves circumstàncies.

A veure si s’hi queda, vostè!
Bé, qui sap! Però és una decisió complexa. Com deia, cadascú té la seva vida. 

‘Dual View’: què tenen vostès contra els noms ‘cristians’?
No sé, no sé. La gent vol un sobrenom i, què voleu que us digui, Pepe ja estava agafat.