Amb 82 anys i una vida a l’esquena, Josep Moral ha fet òbviament un llarg i intens recorregut. Però li’n queda un altre al davant: el març del 2032, quan faci els 90, vol haver sumat cent milions de passes

Expliqui aquest repte.  
Cent milions de passos, sí, que vull tenir acabats el 3 de març del 2032, quan faci els 90 anys. Ho tinc més que apamat, pels càlculs que he fet, que hi arribaré. Camino cada dia uns 35.000 passos i arribaré de sobres... si tot és normal, és clar. 

En passes no ens aclarim: quant és en temps o distància? 
Camino unes quatre hores diàries, a vegades tres, o cinc... tinc una vida a banda d’això, entre la família, cantar a l’Orfeó Andorrà, fer de voluntari, estic ocupadíssim. 

Però la caminada, religiosament. 
És un compromís, sí, i l’acompleixo. 

Té un objectiu, és clar. 
Un rècord Guinness. 

Com se li va acudir? 
Miri, vaig començar el 2019 a caminar i m’anava trobant sovint amb una família que m’aplaudia, m’animava. Des del 2021 ja m’hi vaig posar amb aquest rècord... i porto uns 35.000 quilòmetres fets. 

Que si anés en línia recta... 
Estaria fent la volta al món, ja quasi feta. Ja porto 45 milions de passes. 

Fa salut. 
I tant! De salut estic molt bé, a banda de les coses pròpies d’una persona de gairebé 83 anys. Però d’àgil, ràpid... com un jove! Ara m’he inscrit a allò del Mou-te Bé i soc el primer. 

Moure les cames, moure el cor i moure el cervell.  
És clar, és clar. Una de les raons per les quals faig tot això és per dir-li a la gent que s’hi animi, que si vols, pots.  

Ben dit.  
Per la Constitució de l’any passat vaig fer el meu rècord diari, amb 65.000 passos. 

L’itinerari? 
Aquí, pel passeig del riu, des de la rotonda del Govern, per davant de l’Ambaixada d’Espanya. A vegades he baixat a la frontera, o he pujat a dalt de tot d’Escaldes. En general, necessito anar per llocs on jo em senti segur, això sí. 

La gent: deu tenir fans.
Molts ja em coneixen i em saluden, em pregunten com vaig. 

L’imagino com quan passa el Tour, amb la gent animant-lo al costat.  
Estaria bé, oi? La gent m’esperona. 

Pel que fa al rècord, no obstant això, té un petit problema, oi? perquè l’incloguin al llibre Guinness. 
Sí, m’hi vaig posar en contacte i em van dir que és molt difícil per a ells controlar que efectivament compleixo el rècord, que soc jo qui fa totes les passes. Que podria ser una trampa... i no me’l convaliden. Injust, oi? Presentaré una queixa, perquè si jo dic que he fet 45 milions de passos és que els he fet, són certs, ningú no els ha fet per mi. De què serviria? No representaria res per a mi. Ho faig jo. Jo. De dilluns a diumenge, sense faltar cap dia. Excepte alguna petita malaltia, per descomptat. 

Ja entenem.  
Jo faré els cent milions de passos el dia que he dit i per a mi i per a tot Andorra serà una fita, m’ho reconeixeran. 

La família? 
Estan contentíssims, m’ajuden i m’animen. Sobretot la dona, però també els fills, que estan alguns aquí i alguns viuen a Madrid.  Jo soc de Jaén, però fa 65 anys que estic al país. 

Vostè abans... 
Ja imaginen que amb 82 anys he fet un camí molt llarg. Jo vaig treballar la pedra. Em va fer una il·lusió enorme haver pogut treballar a la Sagrada Família, a la façana de la Passió concretament. També he treballat en algun monument que hi ha a Talarn, a la província de Lleida. 

Déu n’hi do. 
Molt recorregut, molt, abans de posar-me a caminar. 

Un dia vindrem a acompanyar-lo, així ens explica.  
Doncs esteu convidats. Qui vingui a caminar amb mi, benvingut serà... però m’heu d’aguantar la marxa!