Amb data per inaugurar la seva escola de jujitsu a la Seu -el 4 d’agost-, defensa que més que un esport o un art marcial, és una eina per guanyar seguretat. I una filosofia: “aquí no es ve a competir”

Millor m’estalvio la broma del Fujitsu? 
Quita, quita, que un cop em va passar de debò: m’havien fet una entrevista i, jo què sé, devien passar el corrector o alguna cosa, però, efectivament, van escriure Fujitsu. Quin fart de riure!

Doncs som-hi! Què és el jujitsu? 
És un art marcial de defensa personal, amb moltes similituds amb el judo. És d’origen japonès, tot i que hi ha una variant brasilera que potser és la que està ara més de moda. Prioritza la tècnica sobre la força i això permet que qualsevol persona, de qualsevol mida, fent una bona tècnica, sotmet una persona molt més forta. 

Fins i tot jo, que soc un tap de suro? 
És ideal per a dones. Tot i que és cert que n’hi ha poques encara que el practiquin, es considera majoritàriament masculí. Jo he aconseguit formar equips de dones. 

Deu ‘molar’, tombar un paio amb el doble del teu pes. 
Fa anys que faig classes, vaig començar amb nens i adolescents: és increïble com els millora l’autoestima. Amb adults he començat a fer classes més recentment i sí, tinc moltes anècdotes de gent que ve preguntant “la professora et pot tombar?” i volen comprovar-ho. Un paio de cent quilos que comproves com li apliques la tècnica i cau... És clar, quan ells aprenen tècnica ja és més complicat. Però mentre no saben res, tu utilitzes la seva força contra ells i és increïble. 

Ens va bé estar preparades. 
Jo tinc dues filles i sempre dic a les seves amigues que no entenc com és que les seves mares no les posen a fer jujitsu amb mi. Amb la societat que tenim avui en dia... Home, contra armes no podràs fer. Però et dona seguretat, et dona una eina. A Dubai, per exemple, acaben de crear una federació de jujitsu i és una assignatura que forma part del currículum de les escoles.
La seguretat física et dona seguretat a tots els nivells.  
Em van demanar un curs de defensa personal per a noies adolescents en perill d’agressió sexual o que ja havien estat agredides. He vist el canvi que han fet, sobretot alguna de les que ha vingut més assíduament. La veig i m’emociono. No sabia si podria tenir contacte amb nois, deia en començar, i ara la veus com està de tranquil·la, de feliç. A banda, a classe s’ensenya a formar un equip, un grup, a cuidar-se entre ells. 

Els valors de l’esport.  
Aquí no venim a competir. Qui vulgui guanyar que se’n vagi a un altre lloc. A vegades he tingut algun nen que havia patit bullying i no vegis quan arriba i diu “avui m’he defensat”. 

Quin és el ‘tiarro’ més fort que ha tombat vostè? 
Algun d’aquells culturistes, eh!, amb noranta o cent quilos de múscul. Policies, que són gent preparada, i venen precisament per això: com ha pogut aquesta dona fer-me això?

‘Mola!’
A mi per exemple em funciona molt bé posar el contrincant entre les cames. Oi que sembla una posició molt vulnerable? Doncs per a mi és una posició molt segura: des d’aquí el puc adormir, li puc trencar un braç... Com més pesis, millor em defenso. 

‘Mola més!’ 
Saps? Quan tens un agressor davant, si et veu segura, la major part de les agressions no es produeixen. 

Els abusadors parteixen de la teva por, és part de la seva força.  
Efectivament. És una de les primeres coses que ensenyo a les classes de defensa personal per a dones: seguretat. Això farà que dubti i ja ni vingui.

Vostè ha guanyat campionats. 
Vaig començar fa onze anys. D’entrada, el jujitsu el veus des de fora i no et ve gens de gust: què fa aquesta gent, abraçats, suats, per terra? Però em van insistir per provar i em va crear tal sensació que mai més vaig sortir del tatami.  
 
Ens està temptant.  
Després vaig començar a competir, sí. No és un esport federat. No hi havia noies en principi, després s’hi van anar sumant unes poquetes. Aviat vaig guanyar el Campionat d’Espanya de cinturó blau; també vaig pujar a l’Europeu i vaig guanyar en màster, en morat i en marró un parell de cops. Als Mundials vaig quedar cinquena. Bé, aquí estic, fent una evolució, perquè als campionats només hi vaig per demostrar-me a mi mateixa la meva evolució.