Més que la responsable de màrqueting d’Editorial Mediterrània, Carla Galbas és part implicada en la creació de Pam a Pam, joc de taula per fomentar el coneixement, no s’ho perdin, d’Andorra

Expliquem la idea... pam a pam. 
La idea ve de què sabem que Andorra és un país amb molt de sentiment de pertinença i amb uns valors riquíssims en cultura, en natura. Des de l’Editorial  Mediterrània, que publiquem llibres de cultura i natura per gaudir en família, vam pensar que  hi podíem aportar alguna cosa: es tracta de gaudir en família, de connectar entre nosaltres fora de les pantalles. 

Jugant. 
Efectivament. A través de la divisió que vam crear de jocs hem creat tres més, dedicats a Lleida, Girona i Terrassa, als que sumem aquesta proposta per a la gent d’Andorra... i per als visitants, és clar. Els quatre sortiran a la venda l'11 de novembre (i es pot fer reserva a través de la nostra web, per cert). Es tractava d’idear alguna cosa que uneixi a les persones al voltant d’una taula, ara que tothom, tothom, sempre està amb el mòbil. 

Sí, sí, som uns addictes. 
Efectivament. Per això volíem treballar amb aquest sentiment de pertinença que teniu a Andorra i fomentar el joc en família i els valors. 

Som-hi doncs: a què juguem?
Ens vam inspirar en el famós Party&Co, que segur que totes les famílies hauran jugat en algun moment, amb proves, mímiques, etcètera. Apostem sobretot per la interacció entre persones. 

Andorra en 180 preguntes. 
Sí, dividides entre tres categories: art i cultura, natura i entorn i comerç i ciutat. Depenent de la casella on caiguis, et tocarà una o l’altra. 

‘Xupat’ per als d’Andorra?
Tenen avantatge, és clar. Però el més interessant és que encara que coneguis molt bé Andorra, convides els nouvinguts, els visitants, que aprendran coses. O els del país, per què no? Pot haver-hi  coses on tinguin dubtes i això fomenta també el debat, la col·laboració. Tothom podrà descobrir curiositats, coses que segurament desconeixien. 

Potser els forans ens donen una pallissa.
La sort del principiant, en diuen. L’àvia m’ensenyava de petita a jugar a la botifarra o al mentiroso i em deia “no sé com fas per guanyar sempre, si no te n’assabentes”. 

Ja passa, ja. 
En tot cas, tothom hi té l’oportunitat. Per exemple, una pregunta pot ser quin edifici es va cremar el 1972. Tothom ho té clar? Finalment, però, el fi del joc no és guanyar, sinó interactuar i conèixer-nos: potser hi ha algú que t’adones que és molt competitiu i encara no ho sabies. 

I passem una estona lluny de les punyeteres pantalles. 
I tant! Potser és el més important, interactuar, passar una bona estona i estar una estona lluny de TikTok, que hi ha vida més enllà. 

Encara que a vegades no ho sembla. El joc pot ajudar els nouvinguts. 
Efectivament. És un punt molt important. També pot ser un record que t’emportes d’una visita. Hi ha gent que està enamorada d’Andorra i hi puja sovint, són superfans. 
Van donar importància a les il·lustracions. 
Sí, les il·lustracions són d’Imma Mestre, una noia que dibuixa espectacularment bé, amb una sensibilitat increïble. Volíem una dona perquè fos un projecte igualitari. Va plasmar a la perfecció el que volíem per al joc i tots els que fem ja els farem amb ella. 

No és la primera publicació relacionada amb Andorra que fa Mediterrània.
Publiquem la Pilarín Bayés, i d’ella vam treure La petita història del santuari de Meritxell. Però segur que en farem més coses. I si ens arriben propostes, els obrim totalment els braços. 

A vostè la veurem per aquí.  
Jo en soc molt fan. No esquio, però en aquesta època, just a la tardor quan ja no hi ha tanta gent, m’hi veureu sovint per llocs com Tristaina.